En meteorologia, podem fer servir termes tradicionals, sovint d’abast dialectal restringit, com mànega, fibló o tromba, per a designar conceptes especialitzats? Podem evitar la influència de l’anglès, present en calcs com *temps sever, per a fer referència amb precisió a nous conceptes meteorològics? Podem recórrer a formes d’altres llengües, per exemple blizzard, si designen fenòmens meteorològics que no coincideixen exactament amb els del nostre entorn?
La terminologia meteorològica és especialment rica... i complexa. D’entrada, la saviesa popular ens ha regalat una gran varietat de formes tradicionals, de gran expressivitat, per a designar fenòmens relacionats amb el temps; aquestes formes, però, són canviants d’un territori a un altre, de manera que cal veure com es corresponen entre si i, sobretot, com encaixen amb el coneixement científic actual. Alhora, el coneixement especialitzat és cada vegada més global i això comporta, d’una banda, la influència de l’anglès en la denominació de nous conceptes (i fins i tot en la denominació de conceptes ben establerts) i, d’altra banda, el coneixement de realitats llunyanes que cal etiquetar. Per si això fos poc, els espais divulgatius de meteorologia són presents en tots els mitjans de comunicació, la meteorologia desperta grans passions entre persones no expertes i, com és ben conegut, el temps és el tema estrella en les converses d’ascensor.
Per això, a cavall entre la tradició i la globalització, entre la precisió i la divulgació, entre l’especialització i la llengua general, els esforços de normalització de la terminologia meteorològica són tan necessaris. A continuació es presenten tres casos de termes normalitzats que il·lustren part de la casuística complexa d’aquest àmbit.
La correspondència entre formes dialectals: mànega o fibló?
Hi ha diverses denominacions tradicionals per a designar els remolins de vent (mànega, tromba, fibló i cap de fibló), però són formes amb un abast territorial diferent i sovint utilitzades amb matisos de significat. Així i tot, d’acord amb les principals obres de referència i el coneixement científic actual, el concepte que hi ha darrere d’aquestes denominacions és el mateix; de fet, els experts de l’àmbit asseguren que també és el mateix concepte que es coneix amb la forma internacional tornado (d’origen castellà o, segons algunes fonts, portuguès).
Totes aquestes denominacions, doncs, es poden considerar sinònimes, si bé en els acords del Consell Supervisor, l’òrgan encarregat de la normalització terminològica en llengua catalana, s’ha donat preferència a les formes més conegudes i esteses (mànega i tornado) i s’han fixat com a sinònims secundaris les designacions d’abast restringit (cap de fibló i fibló, pròpies del català de les Illes Balears, i tromba). Igualment, també s’han recollit algunes diferències d’ús, com ara el fet que tornado se sol utilitzar quan el remolí de vent és especialment violent i provoca danys, i que tromba (o més sovint tromba marina) se sol fer servir per a les mànegues que tenen lloc sobre el mar.
La influència de l’anglès: temps sever o temps violent?
En l’àmbit especialitzat, l’estat atmosfèric associat a fenòmens meteorològics de caràcter convectiu (principalment pedra grossa, esclafits, mànegues i inundacions sobtades) es coneix amb la forma *temps sever, com a traducció de l’anglès severe weather. Cal tenir en compte, però, que en català l’adjectiu sever -a només significa, segons els diccionaris de referència, ‘gens indulgent’ i ‘estricte o rígid’, mentre que en anglès severe té un sentit més ampli i també significa, segons el cas, ‘greu’, ‘seriós’, ‘important’, ‘extrem’, ‘intens’, ‘dur’ o ‘molt gran’.
Com a alternativa al calc temps sever, doncs, el Consell Supervisor ha fixat, amb el vistiplau d’especialistes de l’àmbit, la denominació temps violent, que es considera adequada per a englobar els diferents fenòmens meteorològics de caràcter convectiu. És cert que hi ha fenòmens no inclosos en aquesta etiqueta que també poden ser violents (com ara les ventades fortes), però cal tenir en compte que el lèxic especialitzat, tot i que es procura que sigui el màxim de descriptiu i precís, no deixa de ser una convenció; de fet, passa el mateix amb la forma anglesa severe weather, que estricament també podria incloure altres fenòmens extrems, intensos o violents que no fossin de tipus convectiu.
L’ús de xenismes: blizzard o torb?
La forma blizzard, d’origen incert, designa l’estat del temps caracteritzat per temperatures extremament baixes, per vent fort i per una reducció gairebé total de la visibilitat a causa de la neu que aquest vent aixeca de terra, propi de climes polars i antàrtics, del Canadà i del nord dels Estats Units d’Amèrica. En climatologia catalana, el concepte més proper al blizzard es coneix com a torb als Pirineus, però no designa exactament el mateix fenomen.
Per això en català es considera adequat l’ús del manlleu blizzard, que es pot considerar un xenisme, ja que és una denominació d’una altra llengua que designa una realitat no coincident amb els fenòmens del nostre entorn.
En definitiva, malgrat la complexitat de la terminologia meteorològica, aquests exemples de normalització de termes especialitzats ens mostren que, com deia Eduard Fontserè a l’Assaig d’un vocabulari meteorològic català (1948), “aquest procediment, verament científic, de començar per la definició de la cosa i acabar per assignar-li el nom, ha permès diferenciar amb precisió molts fenòmens meteorològics”; i, no només això, sinó que aquest treball onomasiològic també facilita en gran mesura la presa de decisions pel que fa a l’ús de formes dialectals, formes neològiques o manlleus d’altres llengües.
[Text publicat al butlletí RECERCAT, núm. 160, setembre 2020]
