Del 16 al 22 de setembre es duu a terme la Setmana Europea de la Mobilitat, una iniciativa que promou hàbits de mobilitat més sostenibles, segurs i saludables. Aquest any el lema de la Setmana és “Compartim l'espai públic”, i se’ns proposa posar l’accent en la intermodalitat, i per això aquest és precisament el terme que us volem proposar com a #termedelasetmana.
La intermodalitat es defineix com la utilització successiva de diversos modes de transport al llarg d'un mateix recorregut de persones o mercaderies, sense períodes de temps o distàncies llargues per cobrir en el canvi entre un mode i un altre.
Un dels objectius principals de les polítiques d'intermodalitat amb relació al transport de passatgers és aconseguir reduir la utilització dels vehicles de motor privats, per mitjà de connexions entre diversos modes de transport. Així, se solen establir línies ferroviàries per a llargues distàncies entre dues poblacions o entre una població i la seva zona d'influència, i línies d'autobús, tramvia o metro que hi connecten per a distàncies mitjanes un cop a dintre la població. Igualment, es poden habilitar espais a l'interior de les estacions o dels mateixos mitjans de transport perquè els passatgers hi puguin deixar bicicletes que els permetin completar el seu trajecte.
Des del punt de vista de la formació, intermodalitat és un terme creat per derivació. A la base del terme hi ha el nom mode, d’origen llatí, que en l’àmbit de la mobilitat es fa servir especialment integrant el terme mode de transport. Sobre mode s’han creat les formes modal (adjectiu) i modalitat (nom), totes dues ja recollides pel diccionari i d’ús habitual en diversos camps del coneixement. L’adjunció del prefix inter- (també d’origen llatí, que aporta el sentit de ‘entre’, ‘mútuament’) acaba de completar el terme.
La Setmana Europea de la Mobilitat pretén animar-nos a moure’ns de manera sostenible, cosa que comporta un benefici per a la nostra salut i per al medi ambient, i la intermodalitat en pot ser un dels elements clau.
