Passades les eleccions, un dels termes més repetits, i que per això us proposem com a #termedelasetmana, és escó.
Estrictament, el terme fa referència al seient assignat a cada diputat. Els escons, disposats en semicercle, formen l'hemicicle. I els escons assignats als membres del Govern, a la primera fila, formen el banc del Govern.
Però en la majoria de contextos en què es pot trobar aquests dies, el terme escó es fa servir per a designar la representació de cada grup parlamentari, és a dir, el nombre de diputats que l’integren, de manera que quan es diu que un grup polític ha obtingut tants escons es fa referència al nombre de diputats que li corresponen segons el nombre de vots.
Des del punt de vista formal, escó és una forma relativament moderna; la forma més propera a l’ètim llatí, i ben viva a bona part del domini, és escon; però per analogia amb les formes en què la ena només perviu en les formes de plural (sessió-sessions, cantó-cantons, etc.) s’ha generalitzat la forma simplificada escó.
Originàriament, el mot escó designa un seient, sovint en forma de banc i amb el respatller alt, especialment el que en les cases de pagès se solia situar a la vora de la llar de foc. D’aquest sentit ha passat al significat relacionat amb la política.
Si us interessa la terminologia relacionada amb les eleccions, teniu disponible el diccionari en línia Terminologia electoral bàsica, que recull 129 termes relacionats amb el procés i els sistemes electorals. Cada terme inclou les denominacions en català, una definició, els equivalents en castellà, francès i anglès i, si escau, notes complementàries.
I també us pot interessar la infografia interactiva El Saló de Sessions, que presenta els termes relatius als espais i les persones en el Saló de Sessions del Parlament de Catalunya i, específicament, en la Mesa del Parlament. Si feu clic sobre els termes destacats podreu consultar les entrades corresponents del Diccionari de l'activitat parlamentària.
