sintagma concordança - Diccionari de lingüística
Manuel Pérez Saldanya; Rosanna Mestre; Ofèlia Sanmartín
sintagma concordança
sintagma concordança
- ca sintagma concordança, n m
- ca SConc, n m abrev.
- es sintagma concordancia
- es SConc abrev.
- fr syntagme d'accord
- fr SAcc abrev.
- en agreement phrase
- en AgrP abrev.
Definición
En la teoria del règim i del lligam, sintagma que té com a nucli l'afix verbal de concordança amb el subjecte, com a complement el sintagma temps i com a especificador el sintagma nominal subjecte.
Nota
- El nucli funcional concordança atorga cas nominatiu al sintagma nominal subjecte. El sintagma concordança resulta de la descomposició del sintagma flexiu en dos sintagmes amb nuclis funcionals: el sintagma amb informació nominal, el sintagma concordança, i el sintagma amb informació de caràcter més típicament verbal, el sintagma temps.
