singular - Diccionari de lingüística
Manuel Pérez Saldanya; Rosanna Mestre; Ofèlia Sanmartín
singular
singular
- ca singular, n m
- es singular
- fr singulier
- en singular
Definición
Categoria de nombre que representa una sola entitat individualitzada en les circumstàncies en què les entitats poden ser diferenciables i comptables (amb els noms comptables, per exemple).
Nota
- El singular és el valor no marcat per oposició al plural i, per això, en la majoria de llengües les formes singulars tendeixen a ser morfològicament més simples que no les plurals.
