semiòtica - Diccionari de lingüística
Manuel Pérez Saldanya; Rosanna Mestre; Ofèlia Sanmartín
semiòtica
semiòtica
- ca semiòtica, n f
- es semiótica
- fr sémiotique
- en semiotics
Definición
Ciència que estudia els sistemes de signes.
Nota
- Els estudis semiòtics poden ocupar-se tant de la teoria general dels signes com de l'estudi d'algun sistema molt particular de comunicació. Els termes semiòtica (introduït per Charles S. Peirce) i semiologia (introduït per Saussure) foren utilitzats com a sinònims, amb el valor de teoria dels sistemes de signes, fins a la primeria de la dècada dels setanta del segle XX; el primer era utilitzat sobretot pels estudiosos americans i el segon pels europeus. Tot i amb això, els termes tendeixen a diferenciar-se clarament en l'actualitat. La semiologia, així, s'identifica amb la teoria general de la investigació sobre fenòmens de la comunicació considerada com a elaboració de missatges sobre la base de codis convencionals, mentre que la semiòtica es reserva per als sistemes de signes i els mitjans amb què es reconeixen i formalitzen.