parallenguatge - Diccionari de lingüística
Manuel Pérez Saldanya; Rosanna Mestre; Ofèlia Sanmartín
parallenguatge
parallenguatge
- ca parallenguatge, n m
- es paralenguaje
- fr paralangage
- en paralanguage
Definición
Conjunt de fenòmens fònics i no fònics observables en la parla d'una llengua que tenen una funció psiquicoexpressiva, representativa i apel·lativa.
Nota
- Entre els fenòmens fònics es troben tots aquells fenòmens que no pertanyen al sistema de les oposicions fonològiques distintives, com el grau d'intensitat, l'altura tonal, el temps de parla, les pauses, etc., i entre els no fònics, tots els moviments voluntaris i involuntaris, facials i corporals, també anomenats cinèsics.
