nom - Diccionari de lingüística
Manuel Pérez Saldanya; Rosanna Mestre; Ofèlia Sanmartín
nom
nom
- ca nom, n m
- ca substantiu, n m sin. compl.
- ca N, n m abrev.
- es nombre
- es sustantivo
- es N abrev.
- fr nom
- fr substantif
- fr N abrev.
- en noun
- en substantive
- en N abrev.
Definición
Categoria lèxica, o element de la categoria, els membres de la qual es caracteritzen, formalment, per ser susceptibles de flexionar en nombre i, a vegades, en gènere; sintàcticament, perquè solen anar acompanyats d'un determinant i eventualment d'un complement (sintagma adjectival, sintagma preposicional, etc.) i poden desenvolupar les funcions de subjecte, atribut, aposició o complement, i semànticament, perquè denoten, de manera prototípica, entitats individuals físiques.
Nota
- Segons el tipus de significat o la manera de designar, els noms poden classificar-se en abstractes i concrets, en comptables i no comptables, en comuns i propis i en individuals i col·lectius. En gramàtica tradicional, el terme nom inclou tant el substantiu com l'adjectiu.
