oració completiva - Diccionari de lingüística
Manuel Pérez Saldanya; Rosanna Mestre; Ofèlia Sanmartín
oració completiva
oració completiva
- ca oració completiva, n f
- es oración completiva
- fr proposition complétive
- en complement clause
Definición
Oració subordinada que desenvolupa funcions equivalents a les del sintagma nominal i rep, per això, el nom de subordinada substantiva en la gramàtica tradicional.
Nota
- Les completives estan introduïdes per la conjunció que o si si el verb té forma finita: Volia que anàrem a Eivissa, No sé si vindran. Si el verb té forma no finita, la completiva sol estar mancada de nexe: Volien anar a Eivissa. En algun cas, però, pot ser introduïda de manera opcional per la preposició de: Hem decidit d'anar-hi.
