operador - Diccionari de lingüística
Manuel Pérez Saldanya; Rosanna Mestre; Ofèlia Sanmartín
operador
operador
- ca operador, n m
- es operador
- fr opérateur
- en operator
Definición
En lògica, element que efectua algun tipus d'operació sobre una proposició convertint-la en una proposició complexa o en una descripció.
Nota
- Si a una proposició del tipus D(c), amb el valor, per exemple, de 'Carles és danés', s'afig l'operador de possibilitat, s'obtindrà la proposició complexa POSS (D(c)), que tindrà el valor 'és possible que Carles siga danés'. Entre els operadors més importants cal citar l'operador eta, l'operador iota, l'operador lambda o operador d'abstracció, l'operador modal i l'operador temporal.
