obsolet -a - Diccionari de lingüística
Manuel Pérez Saldanya; Rosanna Mestre; Ofèlia Sanmartín
obsolet -a
obsolet -a
- ca obsolet -a, adj
- es obsoleto ‑ta
- fr obsolète
- en obsolete
Definición
En gramàtica històrica, dit del mot o de la construcció que ha caigut en desuetud per canvis interns de la llengua o per canvis exteriors.
Nota
- Per exemple, formes antigues com seer o veer en lloc de seure o veure.