demostratiu - Diccionari de lingüística

Nota

• Per exemple, en l'oració Agafa aquest llibre, el demostratiu aquest indica que es tracta d'un llibre pròxim al parlant, i en No tornarem aquesta nit, que es tracta de la nit del dia en curs. En determinats contextos, també poden tenir una funció anafòrica i referir-se a elements apareguts en el discurs previ. Per exemple, en Vingueren Lluís i Pere. Aquell portà un pastís; aquest, una ampolla de cava, el demostratiu aquell fa referència a Lluís i el demostratiu aquest a Pere. En El vaig veure quan es va casar, però no l'he tornat a veure després d'eixe dia, el demostratiu eixe també té un valor anafòric, ja que té com a antecedent l'expressió temporal quan es va casar ('el dia en què es va casar'). Són demostratius els determinants aquest/este, aqueix/eixe i aquell (i les variants flexives), els pronoms açò, això i allò, els adverbis de lloc ací, aquí, allí i allà, a més del castellanisme ahí, usat col·loquialment en valencià, i l'adverbi de manera així. Hi ha autors que també inclouen en la classe dels demostratius els adverbis de temps díctics (ara, ahir, demà, enguany) o anafòrics (aleshores, llavors).