complement indirecte - Diccionari de lingüística
Manuel Pérez Saldanya; Rosanna Mestre; Ofèlia Sanmartín
complement indirecte
complement indirecte
- ca complement indirecte, n m
- ca objecte indirecte, n m sin. compl.
- es complemento indirecto
- es objeto indirecto
- fr complément d'objet indirect
- fr complément indirect
- en indirect object
Definición
Complement del verb que està introduït per la preposició a, admet la pronominalització mitjançant el pronom feble li o les variants morfològiques de persona i nombre, i designa l'entitat generalment animada que experimenta, es beneficia o és el destinatari de l'esdeveniment verbal.
Nota
- Per exemple, al cambrer en l'oració Demanà un café al cambrer. En la tradició gramatical, es considera que són complements indirectes tots els complements de datiu, tant els que són exigits pel semantisme del verb (per exemple, al pare en Això no li agradarà gens al pare) com els que no són exigits pel semantisme del verb (per exemple, al seu nebot en Ha fet uns peücs al seu nebot). En l'actualitat, però, hi ha autors que reserven el terme per als que són exigits pel semantisme del verb. En la tradició gramatical, també hi ha autors que consideren complements indirectes els benefactius introduïts per la preposició per a (com per al seu nebot en Ha fet uns peücs per al seu nebot), malgrat que aquests tenen un comportament sintàctic diferent, com demostra el fet que no puguen ser pronominalitzats per mitjà del pronom li.
