balboteig - Diccionari de lingüística
Manuel Pérez Saldanya; Rosanna Mestre; Ofèlia Sanmartín
balboteig
balboteig
- ca balboteig, n m
- es balbuceo
- fr balbutiement
- en babbling
Definición
Estat prelingüístic del llenguatge infantil, entre el quart i el desé mes de vida, en què l'infant comença a utilitzar el seu aparell fonador, emetent una àmplia gamma de sons.
Nota
- En aquests sons ja es poden detectar algunes de les característiques inventariades lingüísticament.
