arrel - Diccionari de lingüística
Manuel Pérez Saldanya; Rosanna Mestre; Ofèlia Sanmartín
arrel
arrel
- ca arrel, n f
- es raíz
- fr racine
- en root
Definición
En lingüística semítica, seqüència de tres consonants del tipus C-C-C que aporta el significat lèxic bàsic del mot.
Nota
- En aquestes seqüències, el valor gramatical s'expressa mitjançant variacions vocàliques.
