arrel - Diccionari de lingüística
Manuel Pérez Saldanya; Rosanna Mestre; Ofèlia Sanmartín
arrel
arrel
- ca arrel, n f
- ca radical, n f sin. compl.
- es radical
- es raíz
- fr racine
- fr radical
- en root
- en stem
Definición
Constituent d'un mot que aporta el significat lèxic bàsic i que s'obté eliminant-hi tots els afixos i desinències.
Nota
- Per exemple, la forma dupl- en el mot reduplicació. Normalment s'utilitza com a sinònim de radical, però a vegades pot tenir un significat diferent. [V. radical]
