al·lòfon combinatori - Diccionari de lingüística
Manuel Pérez Saldanya; Rosanna Mestre; Ofèlia Sanmartín
al·lòfon combinatori
al·lòfon combinatori
- ca al·lòfon combinatori, n m
- es alófono combinatorio
- fr allophone combinatoire
- en combinatory allophone
- en conditioned allophone
Definición
Al·lòfon l'ús del qual obeeix a restriccions contextuals.
Nota
- Els al·lòfons combinatoris estan relacionats entre si però no poden aparéixer en la mateixa posició, per tal com la seua manifestació està determinada per l'entorn fonètic en què es troba. En posició implosiva final absoluta, per exemple, sols es poden trobar els al·lòfons sords dels fonemes oclusius sonors. Així, [sóɾt] de sord o [vɛ́ɾp] de verb.
