acusatiu - Diccionari de lingüística
Manuel Pérez Saldanya; Rosanna Mestre; Ofèlia Sanmartín
acusatiu
acusatiu
- ca acusatiu, n m
- es acusativo
- fr accusatif
- en accusative
Definición
Cas gramatical de la declinació indoeuropea i d'altres famílies lingüístiques que assenyala la funció de complement directe o de complement del verb transitiu i que prototípicament s'associa al paper semàntic de tema o de pacient.
Nota
- En les llengües romàniques, la major part dels noms heretats del llatí provenen de noms flexionants en aquest cas, com FŎNTEM > font, IMAGĬNEM > imatge. En algunes gramàtiques tradicionals, el terme acusatiu s'utilitza també per a referir-se al complement directe de llengües sense marca de cas.
