adjacent - Diccionari de lingüística
Manuel Pérez Saldanya; Rosanna Mestre; Ofèlia Sanmartín
adjacent
adjacent
- ca adjacent, n m
- es adyacente
- fr adjacent
- en adjacent
Definición
Element que complementa el nucli del sintagma del qual depén i que ocupa una posició contigua a la d'aquest nucli.
Nota
- Solen desenvolupar aquesta funció els adjectius, les oracions de relatiu, els sintagmes preposicionals i els noms en aposició. Aquest és el cas, per exemple, d'aigua en el sintagma els llits d'aigua.
