querulant
querulant
- ca querulant, adj
- es querulante, adj
- fr quérulent, ente, adj
- en querulent, adj
- en querulous, adj
Política, Sociologia
Definición
Dit de l'actitud o el comportament d'una persona que planteja plets, queixes o reclamacions de manera recurrent, compulsiva i irracional, sovint a causa d'un trastorn, amb l'objectiu de defensar uns drets que creu vulnerats.
Nota
-
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme querulant
Resolució del Consell Supervisor
S'aprova la forma querulant.
Criteris aplicats
·És una forma lingüísticament adequada: es tracta d'un adjectiu d'origen llatí, del llatí medieval querulans, -antis, participi de present de querulari, 'queixar-se', emparentat amb querŭlus, 'qui es queixa'.
·És una denominació especialment coneguda en psiquiatria, àmbit en què s'aplica, específicament, a un tipus de deliri (deliri querulant). És probable que l'ús en l'àmbit periodístic i de la política provingui de la psiquiatria.
·És una forma ja documentada en nombrosos textos catalans.
·Té el vistiplau dels especialistes de l'àmbit.
·En altres llengües es documenta la forma anàloga, que es recull fins i tot en fonts lexicogràfiques.
Formes desestimades
-pledejant, litigant: Aquestes formes (normatives) tenen un significat neutre, mancat del matís 'patològic', i, per tant, no són exactament sinònimes de querulant (segons el diccionari normatiu, pledejar és, simplement, "Contendre judicialment (sobre una cosa)" o "Sostenir un procés, contendre judicialment", i litigar és sinònim de pledejar).
[Acta 739, 18 de juny de 2025]
