coberta reflectora - Neoloteca

Nota

• La temperatura de la capa superficial de les cobertes reflectores se sol mantenir semblant a la temperatura de l'aire, malgrat la radiació incident. Aquest fet també pot fer disminuir l'efecte d'illa de calor a les zones urbanes.
• Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme coberta reflectora (sin. compl. coberta fresca)
  
  Resolució del Consell Supervisor
  
  S'aproven les formes coberta reflectora i, com a sinònim complementari, coberta fresca.
  
  Criteris aplicats
  
  ·Totes dues formes són alternatives catalanes lingüísticament adequades al manlleu anglès cool roof. Estan construïdes sobre el nucli coberta ("Part exterior del sostre d'un edifici", segons el diccionari normatiu) i els modificadors reflector -a, que fa referència a la característica essencial d'aquesta coberta (el fet que la superfície reflecteix la radiació solar), i fresc -a (calc, en aquest cas, de l'anglès cool), forma més divulgativa, que indica que "no reté la calor".
  
  ·Totes dues són formes transparents i motivades semànticament.
  
  ·Ja se'n documenta un cert ús en textos especialitzats, sobretot de la forma coberta fresca.
  
  ·Totes dues tenen el vistiplau d'especialistes del sector.
  
  ·En altres llengües s'utilitzen formes similars.
  
  Formes desestimades
  
  -coberta d'alta reflectància: És una forma adequada, que descriu el concepte de manera tècnica i precisa (la reflectància és el "Quocient entre la radiació reflectida per una superfície, un cos, etc., i la radiació que hi incideix"). Es considera, però, innecessàriament llarga i per això s'ha preferit coberta reflectora.
  
  coberta reflectant: És una forma força utilitzada però lingüísticament dubtosa, tenint en compte que l'adjectiu normatiu relacionat amb la reflexió és reflector -a, no reflectant. Malgrat que reflectant té una certa tradició (1) i es recull en algunes fonts lexicogràfiques actuals (per exemple, al Diccionari normatiu valencià), és un adjectiu que s'explicaria a partir d'un hipotètic verb *reflectar, que no existeix en català. És cert que potser podria explicar-se també per analogia amb altres adjectius vinculats amb un nom en -ància (com ara, dissonant, exuberant, fragant, etc.), amb cultismes (per exemple, expectant, humectant o lactant) o, simplement, amb altres adjectius amb un correlat verbal (per exemple, aglutinant, desinfectant o lubricant, tots, però, a diferència de reflectant, relacionats amb verbs de la primera conjugació), però no és una formació lingüísticament clara (estaria justificant, en canvi, reflectent, com a participi de present de reflectir, que és, però, una forma sense ús). En tot cas, no sembla una incorporació estrictament necessària, tenint en compte que l'adjectiu normatiu reflector -a ja cobreix el mateix significat (encara que tingui un sentit més ampli).
  
  El Consell Supervisor acorda, de tota manera, que enviarà una carta al president de la Comissió de Lexicografia de l'Institut d'Estudis Catalans sol·licitant l'estudi d'aquest adjectiu i la possible incorporació al diccionari normatiu.
  
  -coberta reflexant: Aquesta forma no té cap ús i, com l'anterior, també presenta dubtes lingüístics, ja que està creada amb un adjectiu no normatiu (reflexant) derivat d'un verb també no normatiu (*reflexar, creat per conversió de reflex).
  
  -coberta freda: És més adequada semànticament la forma coberta fresca, ja que aquest tipus de coberta no té una temperatura baixa com indica fred -a ("Caracteritzat per una temperatura baixa", d'acord amb el diccionari normatiu), sinó que "dona una sensació de frescor" (sentit de fresc -a).
  
  -coberta blanca: Hi ha alguns tipus de cobertes que es designen a partir d'un adjectiu de color (és el cas, per exemple, de coberta blava o de coberta verda). Les cobertes reflectores també s'anomenen de vegades cobertes blanques, però en aquest cas l'ús de l'adjectiu blanc -a no és del tot precís, en primer lloc, perquè no totes les cobertes reflectores són de color blanc i, en segon lloc, perquè la mateixa forma coberta blanca s'aplica de vegades a cobertes que són de color blanc però que no tenen realment les característiques de les cobertes reflectores, és a dir, no tenen finalitat bioclimàtica.
  
  -sostre reflector; teulada reflectora: Les formes amb sostre i teulada són menys escaients, perquè sostre també pot fer referència a una coberta interior i teulada pot suggerir una coberta feta de teules.
  
  (1) El CTILC el documenta en contextos del començament del segle XX i posteriorment, de manera ininterrompuda, a partir dels anys vuitanta
  
  [Acta 730, 25 de novembre de 2024]