redoblo - Neoloteca

Nota

• 1. Un jugador només pot fer un redoblo de l'última declaració feta, i només si ja ha estat doblada per un adversari.
• 2. A la capsa de subhastes, el redoblo es representa amb una targeta amb dues creus blanques sobre un fons blau. Si no hi ha capsa de subhastes, es manifesta verbalment amb l'expressió "redoblo!".
• 3. Utilitzat de manera convencional, un redoblo també pot transmetre informació addicional.
• 3. Segons la varietat dialectal del català, també són adequades les denominacions redobl (en baleàric), redoble (en valencià) i redobli (en septentrional).
• Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme redoblo
  
  Resolució del Consell Supervisor
  
  S'aprova la forma redoblo.
  
  Criteris aplicats
  
  ·És una forma lingüísticament adequada, creada per lexicalització de la primera persona del present d'indicatiu del verb redoblar, d'acord amb l'expressió utilitzada per un jugador quan dobla el doblo d'un adversari (redoblo!).
  
  ·És paral·lela a altres noms de la llengua creats també a partir d'una forma verbal conjugada, com és el cas de alto (interjecció i nom) (1), credo (2), erro (3) o veto (4).
  
  ·Dins el bridge s'utilitzen també els noms doblo i passo, creats amb el mateix mecanisme.
  
  ·És la forma utilitzada habitualment en l'àmbit.
  
  ·Té el vistiplau dels especialistes.
  
  ·En castellà s'utilitza la designació anàloga.
  
  Formes desestimades
  
  -redoblament: Aquesta forma no té ús, segons els especialistes.
  
  (1) De l'it. alto, provinent de l'alemany halt, imperatiu del verb halten 'detenir, aturar'.
  
  (2) Del ll. credo 'crec', del ll. crēdĕre 'creure', substantivació de la paraula amb què comença el símbol de la fe catòlica: Credo in unum Deum 'Crec en un sol Déu'.
  
  (3) Del verb errar.
  
  (4) Del ll. veto, primera pers. del pres. d'ind. de vetare 'impedir, prohibir'.
  
  [Acta 726, 30 de setembre de 2024]