repristinar - Neoloteca

Nota

• Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes repristinació i repristinar:
  
  S'aproven els termes repristinació i repristinar, manlleus de l'italià (de l'adjectiu pristino, del llatí pristĭnus, -a, -um 'primigeni') pels motius següents:
  
  ·són les formes utilitzades normalment en l'àmbit de l'art i la restauració;
  
  ·es documenten en nombrosos textos d'especialitat en català;
  
  ·si bé són manlleus de l'italià, poden explicar-se també lingüísticament en català a partir de l'adjectiu pristí pristina (1), del mateix origen que l'italià pristino, amb canvi d'accent;
  
  ·són formes documentades, anàlogament, en altres llengües;
  
  ·tenen el vistiplau de tots els especialistes consultats.
  
  Es desestima la forma desrestauració, paral·lela al francès dérestauration, perquè no té ús i perquè no és del tot adequada semànticament: en la repristinació es poden eliminar afegits d'una restauració (desrestauració), però també pot ser que s'eliminin elements propis del gust artístic d'una època posterior, afegits en el seu moment no pas per restaurar l'obra, sinó simplement per canvis en els gustos artístics.
  
  Les formes restitució de l'original i recuperació, que també s'han valorat, no tenen gaire suport entre els especialistes, que confirmen que repristinació i repristinar són les denominacions d'ús habitual i les que designen de manera més inequívoca el concepte.
  
  (1)Si bé als diccionaris catalans hi ha vacil·lació entre pristí i pristi, la darrera edició del diccionari normatiu recull tan sols pristí, que és la variant catalana antiga, ben documentada sota prestí, resultat d'una dissimilació de pristí.