Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari de sociologia i ciències socials

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  tipificació, n f
  • es  tipificación, n f
  • fr  typification, n f
  • en  typification, n

Perspectiva sociològica > Conceptes bàsics, Institucionalització > Interacció social i institucionalització

Definición
Acció que tendeix a mantenir en el comportament dels individus i la vida d'una societat els models reconeguts i que emanen dels diversos factors de control social.
  • ca  tipus ideal, n m
  • es  tipo ideal, n m
  • en  ideal type, n
  • de  Idealtyp, n m

Perspectiva sociològica > Conceptes bàsics, Metodologia > Orientació teòrica

Definición
Construcció hipotètica que emfasitza certs aspectes del comportament o de les institucions que són observables empíricament perquè actuïn de model de referència idealitzat per a la recerca científica.

Nota

  • Max Weber subratlla la importància que tenen els tipus ideals per fer explícits els procediments pels quals els científics socials formulen conceptes generals, abstractes, amb els quals pretenen facilitar la comprensió d'una realitat social complexa.
  • ca  titularitat, n f
  • es  titularidad, n f
  • fr  titularité, n f
  • en  ownership, n

Educació

Definición
Fet de pertànyer un centre educatiu a una persona, un organisme o una institució determinats que en són els titulars.

Nota

  • Si la titularitat correspon a una administració pública (Departament d'Educació, Diputació, administració local) parlem de centres educatius públics; si la titularitat correspon a una persona física o una persona jurídica de caràcter privat parlem de centres privats; si un centre privat té ensenyaments sostinguts amb fons públics s'anomena centre concertat.
  • ca  tolerància, n f
  • es  tolerancia, n f
  • fr  tolérance, n f
  • en  tolerance, n

Cultura i identitat > Identitat i relacions interculturals

Definición
Disposició a respectar les conviccions d'altri en matèria religiosa, ètica, política o estètica.
  • ca  tolerància zero, n f
  • es  tolerancia cero, n f
  • fr  tolérance zéro, n f
  • en  zero tolerance, n

Perspectiva sociològica > Paradigmes teòrics > Orientacions polítiques, Institucionalització > Vigilància i control social

Definición
Política que es basa en la rigidesa en l'aplicació de la llei i en l'absència de reconeixement de graus en qualsevol infracció, amb l'objectiu d'eliminar comportaments indesitjables.

Nota

  • Per exemple, la política de tolerància zero fa un apropament a la prevenció de la delinqüència emfasitzant la importància del control sobre els petits delictes com a principal mecanisme per a mantenir l'ordre social i reduir significativament els crims.
  • ca  tortura, n f
  • es  tortura, n f
  • fr  torture, n f
  • en  torture, n

Conflicte, desigualtat i exclusió social > Conflicte social i violència

Definición
Inflicció de dolor o sofriment físics o psíquics aguts a una persona de manera deliberada per part d'un funcionari públic o d'una altra persona en l'exercici de funcions públiques, amb l'objectiu de castigar-la, fer-la confessar, humiliar-la, intimidar-la o coaccionar-la.

Nota

  • Segons l'element contextual, la tortura pot constituir un crim contra la humanitat, un crim de guerra o un acte de genocidi.
  • La tortura suposa una violació del dret a la integritat de la persona.
  • La prohibició de la tortura constitueix una norma de dret imperatiu.
  • ca  totalitarisme, n m
  • es  totalitarismo, n m
  • fr  totalitarisme, n m
  • en  totalitarianism, n

Estructura econòmica i política > Política i sistemes polítics > Formes de poder i sistemes de govern

Definición
Sistema polític que reuneix en mans d'un grup o un partit tots els poders de l'Estat, no permet l'actuació d'altres partits, imposa la seva ideologia, regeix tots els aspectes de la vida dels individus i negligeix els drets humans en profit de la raó d'estat.
  • ca  tòtem, n m
  • es  tótem, n m
  • fr  totem, n m
  • en  totem, n

Religió > Religió i religiositat

Definición
Fenomen natural o objecte material, especialment animal o planta, amb què un grup humà o un clan es considera en relació de parentiu o de concordança mítica.
  • ca  totemisme, n m
  • es  totemismo, n m
  • en  totemism, n

Religió > Religió i religiositat

Definición
Concepció de les relacions i les diferències entre grups humans per analogia amb les relacions i les diferències entre tòtems.

Nota

  • El sociòleg francès Émile Durkheim defineix el totemisme com a la religió més elemental de totes. Cada tòtem s'identifica amb un grup humà o un clan, constitueix un emblema que el representa i ostenta un caràcter sagrat.
  • ca  drogoaddicció, n f
  • ca  drogodependència, n f
  • ca  toxicomania, n f
  • es  drogadicción, n f
  • es  drogodependencia, n f
  • es  toxicomanía, n f
  • fr  toxicomanie, n f
  • en  drug addiction, n
  • en  drug dependence, n

Cicles de vida i salut > Salut i malaltia

Definición
Estat de dependència fisiològica i psicològica a una droga, més enllà del control voluntari.