Back to top
Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari de sociologia i ciències socials

Presentación
  • ca  historicisme, n m
  • es  historicismo, n m
  • en  historicism, n

Perspectiva sociològica > Paradigmes teòrics > Orientacions filosòfiques, Perspectiva sociològica > Disciplines afins > Història

Definición
Doctrina filosòfica segons la qual les idees, els coneixements, els corrents de pensament o els valors d'una societat són el resultat de les condicions històriques.
  • ca  còmic, n m
  • ca  historieta il·lustrada, n f sin. compl.
  • es  cómic, n m
  • es  historieta, n f
  • es  historieta gráfica, n f
  • es  tebeo, n m
  • fr  bande dessinée, n f
  • fr  bédé, n f
  • fr  BD, n f sigla
  • en  comic, n
  • en  comic strip, n
  • en  strip cartoon, n

Cultura i identitat > Folklore i cultura popular

Definición
Història explicada mitjançant una successió de vinyetes que contenen il·lustracions i text alhora.
  • ca  holisme, n m
  • es  holismo, n m
  • fr  holisme, n m
  • en  holism, n

Metodologia > Orientació teòrica

Definición
Tendència de pensament que considera que certes realitats formen un tot que no es pot explicar o comprendre reduint-ho a la suma de les parts.
  • ca  holocaust, n m
  • es  holocausto, n m
  • fr  holocauste, n m
  • en  Holocaust, n

Conflicte, desigualtat i exclusió social > Conflicte social i violència

Definición
Nom amb el qual s'anomena el genocidi dut a terme pel règim nacionalsocialista del Tercer Reich sobre la població jueva, sobretot a l'Europa central, entre els anys 1933 i 1945.

Nota

  • La paraula holocaust prové del grec antic i és composta per dos mots: holon, que significa 'tot' o 'complet' i kaustos, que significa 'cremat'. Aquest terme s'usava en relació amb les ofrenes sacrificials ofertes a Déu. Des del segle XIX el terme s'ha popularitzat i ha estat utilitzat per a referir-se a catàstrofes i massacres de grans proporcions.
  • ca  home natural, n m
  • es  hombre natural, n m
  • en  natural man, n

Socialització > Tipus antropològics

Definición
Estat teòric de l'ésser humà desposseït de tot allò que ha adquirit en la societat.

Nota

  • La noció d'home natural es gesta cap a la dècada del 1550 en les disputes teologicojurídiques relacionades amb la conquesta d'Amèrica i centrades, sobretot, en la interpretació de la figura del bàrbar que apareix en l'obra d'Aristòtil amb relació a la idea de l'esclau. El concepte evoluciona posteriorment amb Jean-Jacques Rousseau.
  • ca  homo economicus [la], n m
  • es  homo economicus, n m
  • en  homo economicus, n

Socialització > Tipus antropològics

Definición
Tipus antropològic caracteritzat per una actuació basada en l'observació, l'experiència i el raonament lògic.
  • ca  homo faber [la], n m
  • es  homo faber, n m
  • en  homo faber, n

Socialització > Tipus antropològics

Definición
Tipus antropològic caracteritzat per la capacitat de treballar i que s'interessa per les coses pràctiques.
  • ca  homo ludens [la], n m
  • es  homo ludens, n m
  • en  homo ludens, n

Socialització > Tipus antropològics

Definición
Tipus antropològic caracteritzat per la capacitat per a l'activitat gratuïta i desinteressada, que juga i que s'interessa per la diversió.
  • ca  homo sociologicus [la], n m
  • es  homo sociologicus, n m
  • en  homo sociologicus, n

Socialització > Tipus antropològics, Institucionalització > Identitat personal i comportament

Definición
Tipus antropològic entès com a producte d'una socialització.

Nota

  • L'homo sociologicus és, per tant, la personalitat social que cada sistema social necessita per a assolir la convivència d'acord amb els valors i les normes establerts.
  • ca  homogàmia, n f
  • es  homogamia, n f
  • fr  homogamie, n f
  • en  homogamy, n

Perspectiva sociològica > Conceptes bàsics, Família > Pautes de nupcialitat i reproducció

Definición
Tendència dels individus a formar parelles o unions amb persones que tenen característiques similars, atès que comparteixen un mateix origen social o familiar.

Nota

  • Aquestes característiques poden ser socioeconòmiques, ètniques, culturals, educatives, religioses, físiques o d'altres tipus.
  • Habitualment es fa servir com a indicador de l'homogàmia el nivell educatiu.
  • L'homogàmia s'oposa a l'heterogàmia.