Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari de sociologia i ciències socials

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  competència bàsica, n f
  • es  competencia básica, n f
  • en  basic skill, n
  • en  essential skill, n

Socialització > Aprenentatge i formació personal

Definición
Competència fonamental que permet l'adquisició de totes les altres competències.
  • ca  competència comunicativa, n f
  • es  competencia comunicativa, n f
  • en  communicative competence, n

Cultura i identitat > Llengua i comunicació

Definición
Coneixement pràctic i no necessàriament explícit de les regles gramaticals, culturals i socials que regeixen la utilització de la llengua en el context social.

Nota

  • El terme competència comunicativa va ser encunyat pel lingüista i sociòleg estatunidenc Dell Hymes el 1962.
  • ca  competència deslleial, n f
  • es  competencia desleal, n f
  • en  unfair competition, n

Estructura econòmica i política > Economia i sistemes socioeconòmics > Mercat i sistema de preus

Definición
Pràctica competitiva contrària a les normes de correcció i bons usos mercantils.
  • ca  competència digital, n f
  • es  competencia digital, n f
  • en  digital competence, n

Socialització > Aprenentatge i formació personal, Mitjans de comunicació social > Nous mitjans de comunicació

Definición
Capacitat d'utilitzar de manera segura i crítica les tecnologies de la informació i la comunicació per a resoldre problemes i trobar solucions en l'àmbit de la vida personal, del món del treball o del lleure.
  • ca  competència social, n f
  • ca  competència interpersonal, n f sin. compl.
  • es  competencia interpersonal, n f
  • es  competencia social, n f
  • fr  compétence interpersonnelle, n f
  • fr  compétence sociale, n f
  • en  interpersonal competence, n
  • en  social competence, n

Conflicte, desigualtat i exclusió social > Conflicte social i violència

Definición
Competència que facilita la interacció social, la cooperació i la relació amb l'entorn.
  • ca  competència social, n f
  • ca  competència interpersonal, n f sin. compl.
  • es  competencia interpersonal, n f
  • es  competencia social, n f
  • fr  compétence interpersonnelle, n f
  • fr  compétence sociale, n f
  • en  interpersonal competence, n
  • en  social competence, n

Conflicte, desigualtat i exclusió social > Conflicte social i violència

Definición
Competència que facilita la interacció social, la cooperació i la relació amb l'entorn.
  • ca  competitivitat, n f
  • es  competitividad, n f
  • fr  compétitivité, n f
  • en  competitiveness, n

Estructura econòmica i política > Economia i sistemes socioeconòmics > Sistemes de producció i distribució

Definición
Capacitat d'una empresa o una persona per a produir i vendre productes o per a prestar serveis que puguin competir amb èxit en el mercat.
  • ca  complex industrial, n m
  • es  complejo industrial, n m
  • fr  complexe industriel, n m
  • en  industrial complex, n

Estructura econòmica i política > Economia i sistemes socioeconòmics > Sistemes econòmics

Definición
Conjunt de fàbriques d'indústries derivades o complementàries, pròximes les unes de les altres i sota una direcció tècnica i financera comuna.
  • ca  comportament, n m
  • ca  capteniment, n m sin. compl.
  • ca  conducta, n f sin. compl.
  • es  comportamiento, n m
  • es  conducta, n f
  • fr  comportement, n m
  • en  behaviour, n

Perspectiva sociològica > Disciplines afins > Psicologia, Institucionalització > Identitat personal i comportament

Definición
Conjunt de maneres d'actuar recurrents, definides i institucionalitzades culturalment que adopta un individu en unes circumstàncies determinades.
  • ca  composició social, n f
  • es  composición social, n f
  • fr  composition sociale, n f
  • en  social composition, n

Educació > Institucions educatives i tipus d'educació

Definición
Perfil d'alumnat que assisteix a un centre educatiu, específicament centrat en els recursos socioeconòmics i culturals dels seus progenitors.