triangle
triangle
- ca triangle, n m
- ca ferrets, n m pl sin. compl.
- es triángulo
- en triangle
Definición
Instrument musical de percussió format per una vareta d'acer doblegada en dos punts en forma d'un triangle obert en un dels seus angles, que sona percudint-lo amb una baqueta d'acer.
tricinium [la]
tricinium [la]
- ca tricinium [la], n m
- es tricinium
- en tricinium
Definición
Obra vocal o instrumental a tres parts, pròpia del segles XVI i XVII.
tricord
tricord
- ca tricord, n m
- es tricordio
- en trichord
Definición
Instrument musical de tres cordes.
tricord
tricord
- ca tricord, n m
- es tricordio
- en trichord
Definición
Tres notes juntes.
trinar
trinar
- ca trinar, v intr
- es trinar
- en trill, to
Definición
Executar trinats.
trinat
trinat
- ca trinat, n m
- es trinado
- es trino
- en trill
Definición
Successió ràpida de dos notes entre les quals hi ha una distància d'un semitò o d'un to.
trio
trio
- ca trio, n m
- ca tercet, n m sin. compl.
- es terceto
- es trío
- en trio
Definición
Composició o fragment musical per a tres veus o tres instruments.
trio
trio
- ca trio, n m
- ca tercet, n m sin. compl.
- es terceto
- es trío
- en trio
Definición
Conjunt de tres persones que canten o toquen juntes.
tríton
tríton
- ca tríton, n m
- es trítono
- en tritone
Definición
Interval de tres tons sencers que formen una quarta augmentada.
trobador | trobadora
trobador | trobadora
- ca trobador | trobadora, n m, f
- es trovador | trovadora
- en troubadour
Definición
Artista que creava composicions literàries i musicals alhora, destinades a ser difoses per mitjà del cant dels joglars.
