Vocabulari de la música

Composició musical de caràcter festiu i animat, que generalment és un moviment intermedi en una simfonia o en una sonata.

Agrupació de cantors.

Cor que interpreta cant gregorià.

Tècnica utilitzada per alguns discjòqueis consistent a fer girar el plat manualment cap avant i cap arrere, de manera que s'obtenen sons estridents i repetitius.

Part o fragment rellevant d'una obra des del punt de vista estructural.

En els instruments de vent, forma del perfil del tub, que pot ser cilíndrica, com en la flauta; cònica, com en l'oboé, o cilíndrica i cònica, com en la trompeta.

En la fuga, moment en què la fuga torna a la tonalitat original, abans d'acabar.

En una banda de jazz, secció encarregada de l'articulació del ritme, generalment constituïda per combinació o selecció de teclat o guitarra, bateria, contrabaix i baix elèctric.

Part de l'orgue constituïda per caixes de fusta que reben l'aire a pressió abans de distribuir-lo als tubs.

Interval musical que comprén dos graus consecutius de l'escala diatònica.