Back to top
  • ca  balanç de la radiació, n m
  • es  balance de radiación
  • fr  bilan radiatif
  • en  radiation balance

Definición
Expressió numèrica, corresponent a la suma dels fluxos amb signe positiu i negatiu, de tots els intercanvis de radiació que es produeixen a la superfície d'un receptor determinat o a un nivell fix.
  • ca  balanç de radiació d'ona curta, n m
  • es  balance de radiación de onda corta
  • fr  bilan radiatif des longueurs d'onde courte
  • en  shortwave radiation balance

Definición
Balanç de radiació que expressa la diferència entre la radiació solar incident sobre la superfície terrestre i la radiació reflectida.
  • ca  radiació efectiva, n f
  • ca  balanç de radiació d'ona llarga, n m sin. compl.
  • es  radiación efectiva
  • fr  rayonnement effectif
  • en  effective radiation

Definición
Balanç de radiació que expressa la diferència entre la radiació terrestre i la radiació contrària.
  • ca  balanç de radiació de la superfície terrestre, n m
  • es  balance de radiación de la superficie terrestre
  • fr  bilan radiatif de la surface terrestre
  • en  earth surface radiation balance

Definición
Balanç de radiació que expressa la diferència entre la radiació global absorbida pel sòl i la radiació emesa per la superfície terrestre.
  • ca  balanç tèrmic, n m
  • es  balance calorífico
  • es  balance térmico
  • fr  bilan thermique
  • en  heat balance
  • en  thermal balance

Definición
Expressió numèrica, corresponent a la suma dels fluxos amb signe positiu i negatiu, de tots els intercanvis tèrmics que es produeixen entre un cos i el medi que l'envolta, i que permet avaluar l'energia tèrmica que cal subministrar a un cos per mantenir-lo a una temperatura determinada.
  • ca  balancímetre, n m
  • es  balancímetro
  • en  balancemeter

Definición
Aparell de mesura del balanç de radiació.
  • ca  banda d'energia, n f
  • es  banda de energía
  • fr  bande d'énergie
  • en  energy band

Definición
Conjunt de nivells d'energia que, en la representació energètica de l'estructura de la matèria, resulten del desdoblament dels nivells dels àtoms interaccionats quan disminueix la distància interatòmica.
  • ca  banda de conducció, n f
  • es  banda de conducción
  • fr  bande de conduction
  • en  conduction band

Definición
Banda d'energia formada pel desdoblament de les capes de valència dels àtoms d'un material, on es troben els electrons que contribueixen a la circulació del corrent elèctric.
  • ca  banda de valència, n f
  • es  banda de valencia
  • fr  bande de valence
  • en  valence band

Definición
Banda d'energia formada pel desdoblament de les capes de valència dels àtoms d'un material, que contribueix a la formació dels enllaços entre els àtoms.
  • ca  banda para-sol, n f
  • es  parasol
  • fr  ruban para-soleil
  • en  shadow band
  • en  shadow ring

Definición
Dispositiu en forma de banda metàl·lica que protegeix els sensors d'un piranòmetre de la radiació directa per tal de fer possible la mesura de la radiació difusa.