bigueta
bigueta
- ca bigueta, n f
- es vigueta
- en floor joist
Enginyeria de la construcció
Definición
Biga petita, de fusta, de metall, de ceràmica o de formigó, emprada per a formar sostres unidireccionals i recolzar els elements d'entrebigat.
Modernament s'empren biguetes de formigó prefabricat armades o pretensades. Es distingeix entre biguetes resistents, les quals concentren la funció portant del sostre, i biguetes semiresistents o semibiguetes, les quals treballen solidàriament amb la part de formigó superior abocat in situ tot formant una secció resistent composta. En aquest segon cas, la construcció del sostre requereix l'ús de cintres (generalment a base de ^sotaponts^ i de puntals). La bigueta de sola rectangular i gelosia metàl·lica constitueix un tipus de semibigueta armada força emprat.
Modernament s'empren biguetes de formigó prefabricat armades o pretensades. Es distingeix entre biguetes resistents, les quals concentren la funció portant del sostre, i biguetes semiresistents o semibiguetes, les quals treballen solidàriament amb la part de formigó superior abocat in situ tot formant una secció resistent composta. En aquest segon cas, la construcció del sostre requereix l'ús de cintres (generalment a base de ^sotaponts^ i de puntals). La bigueta de sola rectangular i gelosia metàl·lica constitueix un tipus de semibigueta armada força emprat.
