sinistralitat
sinistralitat
Enginyeria del transport
- ca accidentalitat, n f
- ca sinistralitat, n f sin. compl.
- es accidentalidad
- es siniestralidad
Enginyeria del transport
Definición
Qualitat de ser susceptible de tenir o d'haver-hi accidents de circulació.
Nota
- La denominació sinistralitat és utilitzada sobretot per les entitats asseguradores.
sinus d'ona
sinus d'ona
Enginyeria marítima
- ca sinus d'ona, n m
- es seno de onda
- en wave trough
Enginyeria marítima
Definición
Part més baixa de l'^ona^, en el cas d'^onatge^ regular.
sinus d'ona
sinus d'ona
Enginyeria marítima
- ca sinus d'ona, n m
- es seno de onda
- en wave trough
Enginyeria marítima
Definición
Mínim local qualsevol en el perfil d'ona, en el cas d'onatge irregular.
sisme
sisme
Enginyeria del terreny i cartogràfica
- ca terratrèmol, n m
- ca sisme, n m sin. compl.
- es seísmo
- es sismo
- es terremoto
- en earthquake
- en seism
Enginyeria del terreny i cartogràfica
Definición
Moviment sobtat i intens de la superfície terrestre, l'origen i la causa del qual és la tectònica de plaques, que és la responsable de l'acumulació d'esforços i del seu alliberament sobtat quan s'ultrapassa el límit de resistència dels materials.
Es consideren superficials els terratrèmols que tenen lloc a una profunditat inferior a 70 km; de profunditat mitjana, els que es produeixen a una profunditat de 70 a 300 km, i profunds, els que tenen lloc a una profunditat de 300 a 700 km.
Es consideren superficials els terratrèmols que tenen lloc a una profunditat inferior a 70 km; de profunditat mitjana, els que es produeixen a una profunditat de 70 a 300 km, i profunds, els que tenen lloc a una profunditat de 300 a 700 km.
sísmica de reflexió
sísmica de reflexió
Enginyeria del terreny i cartogràfica
- ca sísmica de reflexió, n f
- es sísmica de reflexión
- en reflection seismology
Enginyeria del terreny i cartogràfica
Definición
Mètode de reconeixement geològic que es fonamenta en la generació artificial d'ones sísmiques i en l'observació dels temps d'arribada de les fases reflectides.
Un dels mètodes més freqüents en la reflexió sísmica superficial és el del punt mitjà comú, en el qual tots els punts d'observació s'utilitzen com a punts de disparament, i així s'aconsegueixen dades redundants que permeten d'optimitzar la qualitat del senyal corresponent a cada punt investigat. Les traces sísmiques tractades corresponents a cada reflexió es representen de forma conjunta en uns gràfics anomenats seccions sísmiques. En les abscisses es representa la distància i en les ordenades es representen els temps dobles de propagació.
Un dels mètodes més freqüents en la reflexió sísmica superficial és el del punt mitjà comú, en el qual tots els punts d'observació s'utilitzen com a punts de disparament, i així s'aconsegueixen dades redundants que permeten d'optimitzar la qualitat del senyal corresponent a cada punt investigat. Les traces sísmiques tractades corresponents a cada reflexió es representen de forma conjunta en uns gràfics anomenats seccions sísmiques. En les abscisses es representa la distància i en les ordenades es representen els temps dobles de propagació.
sísmica de refracció
sísmica de refracció
Enginyeria del terreny i cartogràfica
- ca sísmica de refracció, n f
- es sísmica de refracción
- en refraction seismology
Enginyeria del terreny i cartogràfica
Definición
Mètode de reconeixement geològic que es fonamenta en la generació artificial d'ones sísmiques i en l'observació dels temps d'arribada de les fases refractades crítiques al llarg d'un perfil, la longitud del qual depèn de la profunditat a què es vulgui arribar.
En un model de capes planes, els gràfics que donen els temps d'arribada en funció de la distància són rectes el pendent de les quals és inversament proporcional a la velocitat de propagació de les ones en la capa, i el temps d'intersecció amb l'eix de temps permet d'estimar l'espessor de la capa. Per a resoldre models on les capes tenen ^cabussament^, cal realitzar perfils directe i invers.
En un model de capes planes, els gràfics que donen els temps d'arribada en funció de la distància són rectes el pendent de les quals és inversament proporcional a la velocitat de propagació de les ones en la capa, i el temps d'intersecció amb l'eix de temps permet d'estimar l'espessor de la capa. Per a resoldre models on les capes tenen ^cabussament^, cal realitzar perfils directe i invers.
sismògraf
sismògraf
Enginyeria del terreny i cartogràfica
- ca sismògraf, n m
- es sismógrafo
- en seismograph
Enginyeria del terreny i cartogràfica
Definición
Aparell que enregistra el moviment del sòl produït per les ones sísmiques.
Pot ser de període curt i de període llarg. El de període curt detecta i enregistra bé senyals de sismes propers, locals i regionals (distàncies inferiors a 1.000 km), mentre que el de període llarg és adequat per a enregistrar les ones de sismes llunyans, més riques en baixes freqüències. Generalment, es col·loquen tres sismògrafs, cada un dels quals enregistra un component del moviment del sòl: vertical (Z), nord-sud (N) i est-oest (E), de manera que és possible analitzar el moviment de la partícula produït per un sisme. Els primers sismògrafs eren mecànics. El seu funcionament es fonamenta en la inèrcia de masses sostingudes per un sistema elàstic o per una molla quan el suport es mou. Aquesta massa canvia de posició respecte al suport, i el moviment relatiu s'enregistra en paper normal o fotogràfic. Aquest tipus de sismògrafs no amplifiquen gaire el senyal. Els sismògrafs electromagnètics van constituir una millora important. Aquests converteixen el moviment mecànic de la massa inerta en un voltatge o intensitat elèctrica variable, que permet el seu tractament electrònic i una amplificació gairebé il·limitada.
Pot ser de període curt i de període llarg. El de període curt detecta i enregistra bé senyals de sismes propers, locals i regionals (distàncies inferiors a 1.000 km), mentre que el de període llarg és adequat per a enregistrar les ones de sismes llunyans, més riques en baixes freqüències. Generalment, es col·loquen tres sismògrafs, cada un dels quals enregistra un component del moviment del sòl: vertical (Z), nord-sud (N) i est-oest (E), de manera que és possible analitzar el moviment de la partícula produït per un sisme. Els primers sismògrafs eren mecànics. El seu funcionament es fonamenta en la inèrcia de masses sostingudes per un sistema elàstic o per una molla quan el suport es mou. Aquesta massa canvia de posició respecte al suport, i el moviment relatiu s'enregistra en paper normal o fotogràfic. Aquest tipus de sismògrafs no amplifiquen gaire el senyal. Els sismògrafs electromagnètics van constituir una millora important. Aquests converteixen el moviment mecànic de la massa inerta en un voltatge o intensitat elèctrica variable, que permet el seu tractament electrònic i una amplificació gairebé il·limitada.
sistema d'estabilització
sistema d'estabilització
Enginyeria del terreny i cartogràfica
- ca sistema d'estabilització, n m
- es sistema de estabilización
- en stabilization system
Enginyeria del terreny i cartogràfica
Definición
Conjunt d'elements de contenció, com ara contraforts drenants, murs de contenció, ancoratges, malles, micropilons, etc., i de drenatge, com ara pous, drens, galeries, etc., destinats a fer més estable un talús.
sistema d'informació geogràfica
sistema d'informació geogràfica
Enginyeria del terreny i cartogràfica
- ca sistema d'informació geogràfica, n m
- ca SIG, n m sigla
- es sistema de información geográfica
- es SIG sigla
- en geographic information system
- en GIS sigla
Enginyeria del terreny i cartogràfica
Definición
Sistema informàtic que permet de capturar, d'emmagatzemar, de manipular, d'analitzar, de modelitzar i de presentar dades georeferenciades espacialment per a la resolució de problemes complexos de planificació i de gestió.
sistema de contenció
sistema de contenció
Enginyeria del terreny i cartogràfica
- ca sistema de contenció, n m
- es sistema de contención
- en retaining structure
Enginyeria del terreny i cartogràfica
Definición
Conjunt d'elements estructurals, destinats a sostenir el terreny en una excavació.
Segons l'alçària de les terres i les característiques dels materials a contenir, poden estar constituïts per malles, per apuntalaments de fusta, per murs de formigó o de pedra i per pantalles de formigó o metàl·liques amb ancoratges o sense.
Segons l'alçària de les terres i les característiques dels materials a contenir, poden estar constituïts per malles, per apuntalaments de fusta, per murs de formigó o de pedra i per pantalles de formigó o metàl·liques amb ancoratges o sense.
