Back to top
  • ca  mota, n f
  • ca  cavalló, n m sin. compl.
  • es  mota
  • es  terraplén aluvial
  • en  levee

Enginyeria hidràulica, Enginyeria marítima

Definición
Elevació del terreny a banda i banda d'una llera, que serveix per a contenir les aigües i evitar o limitar les possibles inundacions.
  • ca  motoanivelladora, n f
  • es  motoniveladora

Enginyeria de la construcció

Definición
Màquina d'obra pública constituïda per un xassís sobre el qual se situa la cabina de control i que incorpora el motor i l'eix doble posterior, un bastidor metàl·lic, recolzat a l'eix davanter i articulat al xassís, del qual penja l'equip de treball, constituït per la corona de gir i la ganiveta principalment.

Aquesta ganiveta serveix per a dur a terme tasques d'estesa i anivellació de precisió de capes granulars de ferms, de manteniment de camins d'obra i de perfilatge de cunetes i talussos. La ganiveta pot girar i inclinar-se en funció de l'operació que dugui a terme gràcies a diversos mecanismes hidràulics que actuen sobre aquesta i sobre la corona de gir.
  • ca  motor hidràulic, n m
  • es  motor hidráulico
  • en  hydraulic engine

Enginyeria hidràulica

Definición
Màquina hidràulica destinada a produir energia mecànica a partir de l'energia continguda en un líquid, sota les formes d'energia de pressió, cinètica i potencial, en una proporció determinada.
  • ca  mototragella, n f
  • es  mototraílla
  • en  grader

Enginyeria de la construcció

Definición
Màquina d'obra pública formada per un capçal tractor a la part davantera on se situa la cabina de control, el motor, l'eix motor i una caixa articulada a la part posterior, denominada ^tragella^.

És autopropulsada, malgrat que la majoria d'aquestes màquines requereix l'empenta d'un buldòzer o d'una altra mototragella (motors en tàndem en el cas d'una mototragella de dos motors) per a complementar la força tractora durant el procés de càrrega.

La mototragella excava mitjançant l'obertura de la caixa articulada, que presenta una ganiveta a la vora davantera, el seu clavament al terreny i l'avançament posterior. Algunes mototragelles, com ara la mototragella autocarregadora, tenen dispositius de càrrega, com, per exemple, una cadena de catúfols o ganivetes. Després de la càrrega, la mototragella transporta el material fins al punt d'estesa i, mitjançant un ejector que té a la part del darrere, extreu el material de la caixa i l'estén. Hi ha limitacions en la distància de transport, en els pendents i l'estat de les pistes d'obra i en el terreny que pot excavar (preferiblement, argila seca).

Només s'utilitza en obres on hi ha volums grans de moviment de terres.
  • ca  muntant, n m
  • es  montante
  • en  stanchion

Enginyeria de la construcció

Definición
Element vertical d'una ^gelosia^.
  • ca  mur, n m
  • es  muro
  • en  wall

Enginyeria de la construcció

Definición
Element constructiu bidimensional vertical, recolzat sobre un fonament superficial, disposat a fi i efecte de resistir càrregues verticals o bé empentes de terres.
  • ca  mur corregut, n m
  • es  muro corrido

Enginyeria de la construcció

Definición
Mur de contenció que, en sentit longitudinal, es desenvolupa uniformement en una longitud indefinida o molt gran respecte de les dimensions de la seva secció transversal.
  • ca  mur de contenció, n m
  • es  muro de contención
  • en  retaining wall

Enginyeria de la construcció

Definición
Mur destinat a contenir l'empenta d'un terreny situat a diferent nivell o bé provinent de l'emmagatzematge de líquids o de material granular.

Els murs de contenció es construeixen de formigó i disposen de les parts següents: el fust, element vertical en contacte amb les terres o substàncies contigudes, i el fonament, generalment format per una sabata, on es distingeix entre puntera, a l'extrem de la qual es troba la zona de contacte entre el sòl i el mur en situació límit, i taló, el qual rep el pes del reble situat a l'extradós del fust.

El fonament pot disposar d'un acreixement inferior en forma de tacó, amb la finalitat de millorar l'estabilitat del conjunt davant del lliscament.
  • ca  mur de contraforts, n m
  • es  muro de contrafuertes
  • en  buttressed wall

Enginyeria de la construcció

Definición
Mur de contenció reforçat mitjançant una seqüència d'acreixements verticals adossats al fust.
  • ca  mur de coronament, n m
  • es  espaldón
  • es  muro de coronación
  • en  parapet wall
  • en  top wall

Enginyeria hidràulica

Definición
Mur que se sol disposar al ^coronament^ d'una ^presa de materials solts^ per a donar-li una certa protecció davant possibles ^vessaments per coronament^.