mota
mota
Enginyeria hidràulica, Enginyeria marítima
- ca mota, n f
- ca cavalló, n m sin. compl.
- es mota
- es terraplén aluvial
- en levee
Enginyeria hidràulica, Enginyeria marítima
Definición
Elevació del terreny a banda i banda d'una llera, que serveix per a contenir les aigües i evitar o limitar les possibles inundacions.
motoanivelladora
motoanivelladora
Enginyeria de la construcció
- ca motoanivelladora, n f
- es motoniveladora
Enginyeria de la construcció
Definición
Màquina d'obra pública constituïda per un xassís sobre el qual se situa la cabina de control i que incorpora el motor i l'eix doble posterior, un bastidor metàl·lic, recolzat a l'eix davanter i articulat al xassís, del qual penja l'equip de treball, constituït per la corona de gir i la ganiveta principalment.
Aquesta ganiveta serveix per a dur a terme tasques d'estesa i anivellació de precisió de capes granulars de ferms, de manteniment de camins d'obra i de perfilatge de cunetes i talussos. La ganiveta pot girar i inclinar-se en funció de l'operació que dugui a terme gràcies a diversos mecanismes hidràulics que actuen sobre aquesta i sobre la corona de gir.
Aquesta ganiveta serveix per a dur a terme tasques d'estesa i anivellació de precisió de capes granulars de ferms, de manteniment de camins d'obra i de perfilatge de cunetes i talussos. La ganiveta pot girar i inclinar-se en funció de l'operació que dugui a terme gràcies a diversos mecanismes hidràulics que actuen sobre aquesta i sobre la corona de gir.
motor hidràulic
motor hidràulic
Enginyeria hidràulica
- ca motor hidràulic, n m
- es motor hidráulico
- en hydraulic engine
Enginyeria hidràulica
Definición
Màquina hidràulica destinada a produir energia mecànica a partir de l'energia continguda en un líquid, sota les formes d'energia de pressió, cinètica i potencial, en una proporció determinada.
mototragella
mototragella
Enginyeria de la construcció
- ca mototragella, n f
- es mototraílla
- en grader
Enginyeria de la construcció
Definición
Màquina d'obra pública formada per un capçal tractor a la part davantera on se situa la cabina de control, el motor, l'eix motor i una caixa articulada a la part posterior, denominada ^tragella^.
És autopropulsada, malgrat que la majoria d'aquestes màquines requereix l'empenta d'un buldòzer o d'una altra mototragella (motors en tàndem en el cas d'una mototragella de dos motors) per a complementar la força tractora durant el procés de càrrega.
La mototragella excava mitjançant l'obertura de la caixa articulada, que presenta una ganiveta a la vora davantera, el seu clavament al terreny i l'avançament posterior. Algunes mototragelles, com ara la mototragella autocarregadora, tenen dispositius de càrrega, com, per exemple, una cadena de catúfols o ganivetes. Després de la càrrega, la mototragella transporta el material fins al punt d'estesa i, mitjançant un ejector que té a la part del darrere, extreu el material de la caixa i l'estén. Hi ha limitacions en la distància de transport, en els pendents i l'estat de les pistes d'obra i en el terreny que pot excavar (preferiblement, argila seca).
Només s'utilitza en obres on hi ha volums grans de moviment de terres.
És autopropulsada, malgrat que la majoria d'aquestes màquines requereix l'empenta d'un buldòzer o d'una altra mototragella (motors en tàndem en el cas d'una mototragella de dos motors) per a complementar la força tractora durant el procés de càrrega.
La mototragella excava mitjançant l'obertura de la caixa articulada, que presenta una ganiveta a la vora davantera, el seu clavament al terreny i l'avançament posterior. Algunes mototragelles, com ara la mototragella autocarregadora, tenen dispositius de càrrega, com, per exemple, una cadena de catúfols o ganivetes. Després de la càrrega, la mototragella transporta el material fins al punt d'estesa i, mitjançant un ejector que té a la part del darrere, extreu el material de la caixa i l'estén. Hi ha limitacions en la distància de transport, en els pendents i l'estat de les pistes d'obra i en el terreny que pot excavar (preferiblement, argila seca).
Només s'utilitza en obres on hi ha volums grans de moviment de terres.
muntant
muntant
Enginyeria de la construcció
- ca muntant, n m
- es montante
- en stanchion
Enginyeria de la construcció
Definición
Element vertical d'una ^gelosia^.
mur
mur
Enginyeria de la construcció
- ca mur, n m
- es muro
- en wall
Enginyeria de la construcció
Definición
Element constructiu bidimensional vertical, recolzat sobre un fonament superficial, disposat a fi i efecte de resistir càrregues verticals o bé empentes de terres.
mur corregut
mur corregut
Enginyeria de la construcció
- ca mur corregut, n m
- es muro corrido
Enginyeria de la construcció
Definición
Mur de contenció que, en sentit longitudinal, es desenvolupa uniformement en una longitud indefinida o molt gran respecte de les dimensions de la seva secció transversal.
mur de contenció
mur de contenció
Enginyeria de la construcció
- ca mur de contenció, n m
- es muro de contención
- en retaining wall
Enginyeria de la construcció
Definición
Mur destinat a contenir l'empenta d'un terreny situat a diferent nivell o bé provinent de l'emmagatzematge de líquids o de material granular.
Els murs de contenció es construeixen de formigó i disposen de les parts següents: el fust, element vertical en contacte amb les terres o substàncies contigudes, i el fonament, generalment format per una sabata, on es distingeix entre puntera, a l'extrem de la qual es troba la zona de contacte entre el sòl i el mur en situació límit, i taló, el qual rep el pes del reble situat a l'extradós del fust.
El fonament pot disposar d'un acreixement inferior en forma de tacó, amb la finalitat de millorar l'estabilitat del conjunt davant del lliscament.
Els murs de contenció es construeixen de formigó i disposen de les parts següents: el fust, element vertical en contacte amb les terres o substàncies contigudes, i el fonament, generalment format per una sabata, on es distingeix entre puntera, a l'extrem de la qual es troba la zona de contacte entre el sòl i el mur en situació límit, i taló, el qual rep el pes del reble situat a l'extradós del fust.
El fonament pot disposar d'un acreixement inferior en forma de tacó, amb la finalitat de millorar l'estabilitat del conjunt davant del lliscament.
mur de contraforts
mur de contraforts
Enginyeria de la construcció
- ca mur de contraforts, n m
- es muro de contrafuertes
- en buttressed wall
Enginyeria de la construcció
Definición
Mur de contenció reforçat mitjançant una seqüència d'acreixements verticals adossats al fust.
mur de coronament
mur de coronament
Enginyeria hidràulica
- ca mur de coronament, n m
- es espaldón
- es muro de coronación
- en parapet wall
- en top wall
Enginyeria hidràulica
Definición
Mur que se sol disposar al ^coronament^ d'una ^presa de materials solts^ per a donar-li una certa protecció davant possibles ^vessaments per coronament^.
