Back to top
  • ca  isohieta, n f
  • es  isoyeta
  • en  isohyet

Enginyeria hidràulica

Definición
Línia que uneix els punts que registren la mateixa quantitat de precipitacions atmosfèriques en un període determinat.
  • ca  isopícnic -a, adj
  • es  isopícnico
  • en  isopycnic

Enginyeria marítima

Definición
Que té la mateixa densitat.
  • ca  isopieza, n f
  • ca  línia equipotencial, n f sin. compl.
  • es  isopieza
  • es  línea isopiezométrica
  • en  isopiestic line

Enginyeria del terreny i cartogràfica

Definición
Corba que uneix els punts amb el mateix nivell piezomètric.

Segons la llei de Darcy, generalment l'aigua subterrània flueix perpendicularment a les isopiezes.
  • ca  isosista, n f
  • es  isosista
  • en  isoseismal curve

Enginyeria del terreny i cartogràfica

Definición
Corba que separa àrees on s'han observat intensitats sísmiques diferents.

Les línies isosistes no són isolínies en el sentit que no uneixen punts amb la mateixa intensitat. Les zones situades a l'àrea delimitada per dues isosistes han experimentat la mateixa intensitat sísmica.
  • ca  isoterma d'adsorció, n f
  • es  isoterma de adsorción
  • en  adsorption isotherm

Enginyeria sanitària i ambiental

Definición
Equació matemàtica que descriu la relació entre la concentració d'adsorbat que s'acumula damunt l'adsorbent i la concentració d'equilibri d'adsorbat que roman dissolta a temperatura constant.
  • ca  índex simplificat de qualitat de l'aigua, n m
  • ca  ISQA, n m sigla
  • es  índice simplificado de calidad del agua
  • es  ISCA sigla
  • en  simplified water quality index
  • en  SWQI sigla

Enginyeria sanitària i ambiental

Definición
Nivell de qualitat de les aigües superficials continentals que resulta de la suma polinòmica ponderada de cinc paràmetres fisicoquímics d'una aigua: temperatura, demanda química d'oxigen, matèria en suspensió, oxigen dissolt i conductivitat elèctrica.
  • ca  itinerari, n m
  • ca  poligonació, n f sin. compl.
  • es  itinerario
  • en  traverse

Enginyeria del terreny i cartogràfica

Definición
Mètode topogràfic que permet de determinar la posició d'uns punts del terreny a partir del traçat d'una poligonal que té aquests punts com a vèrtexs.

El càlcul precís de les longituds dels segments de la poligonal i dels angles que es formen dona les coordenades dels punts.
  • ca  itinerari, n m
  • es  itinerario
  • en  working timetable

Enginyeria del transport

Definición
Document on es recullen els horaris i les velocitats donades per a la marxa dels trens en una línia determinada.
  • ca  itinerari, n m
  • es  itinerario
  • en  working timetable

Enginyeria del transport

Definición
Recorregut que es prepara, generalment des de la taula de comandament, per a un tren perquè circuli o perquè pari en una estació determinada.