transformada ràpida de Fourier
transformada ràpida de Fourier
Tractament de la informació
- ca transformada ràpida de Fourier, n f
- ca FFT, n f sigla
- es transformada rápida de Fourier
- es FFT sigla
- en fast Fourier transform
- en FFT sigla
Tractament de la informació
Definición
Tècnica computacionalment eficient per a calcular les ^transformades discretes de Fourier^ que redueix força el nombre d'operacions i el temps de càlcul. La seva complexitat és de l'ordre de N log N operacions, on N és el número de mostres de la seqüència de la qual es vol calcular la transformada discreta de Fourier.
Nota
- La sigla FFT correspon a la denominació anglesa fast Fourier transform.
transformada Z
transformada Z
Tractament de la informació
- ca transformada Z, n f
- es transformada Z
- en Z-transform
Tractament de la informació
transformador
transformador
Tecnologia electrònica
- ca transformador, n m
- es transformador
- en transformer
Tecnologia electrònica
Definición
Aparell estàtic d'inducció electromagnètica destinat a transformar un circuit de corrent altern en un o diversos circuits de corrent altern, d'intensitat i de tensió generalment diferents però de la mateixa freqüència, i sense que hi hagi, idealment, ni absorció ni lliurament de potència a càrrec del transformador.
transformador amb línia de transmissió
transformador amb línia de transmissió
Tecnologia de comunicació
- ca transformador amb línia de transmissió, n m
- es transformador con línea de transmisión
- en transmission line transformer
Tecnologia de comunicació
Definición
Transformador d'impedàncies per a sistemes d'alta freqüència. Es basa en el fet que la impedància d'entrada d'una línia de transmissió carregada depèn de la seva longitud i de la seva impedància característica.
transformador d'impedàncies
transformador d'impedàncies
Tecnologia de comunicació
- ca transformador d'impedàncies, n m
- es transformador de impedancias
- en impedance transformer
Tecnologia de comunicació
Definición
Biport que proporciona una determinada impedància d'entrada quan la sortida es carrega amb una impedància diferent. S'utilitza habitualment com a mecanisme d'^adaptació d'impedàncies^.
transformador de quart de longitud d'ona
transformador de quart de longitud d'ona
Tecnologia de comunicació
- ca transformador de quart de longitud d'ona, n m
- es transformador de cuarto de longitud de onda
- en quarter wavelength transformer
Tecnologia de comunicació
Definición
Transformador amb línia de transmissió en què la longitud de la línia és la quarta part de la ^longitud d'ona^ a la freqüència d'utilització.
transimpedància
transimpedància
Tecnologia de comunicació
- ca transimpedància, n f
- ca impedància de transferència, n f sin. compl.
- es impedancia de transferencia
- es transimpedancia
- en transfer impedance
Tecnologia de comunicació
Definición
Impedància que relaciona la tensió en un port amb el corrent en un altre port diferent.
transistor
transistor
Tecnologia electrònica
- ca transistor, n m
- es transistor
- en transistor
Tecnologia electrònica
Definición
Dispositiu semiconductor de tres ^terminals^ que permet de controlar el corrent que circula entre dos dels terminals mitjançant l'aplicació d'un senyal al tercer terminal. Hi ha dos tipus principals de transistors: els bipolars i els d'efecte de camp.
transistor bipolar d'heterojunció
transistor bipolar d'heterojunció
Tecnologia electrònica
- ca transistor bipolar d'heterojunció, n m
- es transistor bipolar de heterounión
- en heterojunction bipolar transistor
Tecnologia electrònica
Definición
Transistor bipolar la principal característica del qual és la utilització com a emissor d'un semiconductor de ^banda prohibida^ més gran que el del material de la base. Això permet optimitzar els dopatges per fer mínimes les resistències i capacitats paràsites, i així pot arribar a amplificar fins a freqüències més altes que el transistor bipolar de junció convencional.
transistor bipolar de junció
transistor bipolar de junció
Tecnologia electrònica
- ca transistor bipolar de junció, n m
- ca BJT, n m sigla
- es transistor bipolar de unión
- es BJT sigla
- en bipolar junction transistor
- en BJT sigla
Tecnologia electrònica
Definición
Dispositiu semiconductor de tres terminals, ^emissor^, ^base^ i ^col·lector^, utilitzat per a amplificar senyals en els circuits analògics o com a interruptor en els circuits digitals. Entre la base i l'emissor hi ha una junció PN emissora i entre la base i el col·lector una altra de col·lectora. L'emissor injecta portadors que poden arribar al col·lector després de travessar la regió de base. El corrent injectat és controlat pel corrent de base, que, en mode actiu, és molt més petit que el d'emissor. Hi ha dos tipus de transistors bipolars segons el dopatge de les seves regions: l'NPN i el PNP.
Nota
- La sigla BJT correspon a la denominació anglesa bipolar junction transistor.
