termistor
termistor
Tecnologia electrònica
- ca termistor, n m
- es termistor
- en thermistor
Tecnologia electrònica
Definición
Dispositiu semiconductor fabricat de tal manera que presenta una variació elevada i coneguda de la seva resistència en funció de la temperatura. S'utilitza com a sensor per a la mesura de la temperatura. Vegeu també ^bolòmetre^.
termòfon
termòfon
Tractament de la informació
- ca termòfon, n m
- es termófono
- en thermophone
Tractament de la informació
Definición
Transductor electroacústic en què les ones acústiques són produïdes per variacions de temperatura al voltant d'un conductor per on circula un corrent variable.
termoparell
termoparell
Tecnologia electrònica
- ca termoparell, n m
- es termopar
- en thermocouple
Tecnologia electrònica
Definición
Dispositiu que utilitza l'^efecte Seebeck^ per a mesurar temperatures.
termopila
termopila
Tecnologia electrònica
- ca termopila, n f
- es termopila
- en thermopile
Tecnologia electrònica
Definición
Conjunt de termoparells muntats en sèrie per a incrementar-ne la sensibilitat. Sovint s'utilitza per a mesurar intensitats de radiació electromagnètica a través dels seus efectes tèrmics quan aquesta radiació és absorbida per un cos adosat a la termopila. Vegeu també ^bolòmetre^.
terra
terra
Tecnologia electrònica
- ca terra, n m
- es tierra
- en earth
- en ground
Tecnologia electrònica
Definición
Punt d'un circuit o d'un equip connectat al conductor de protecció de la instal·lació elèctrica.
tesla
tesla
Tecnologia electrònica
- ca tesla, n m
- es tesla
- en tesla
- sbl T
Tecnologia electrònica
Definición
Unitat de mesura de la densitat de la ^inducció magnètica^, equivalent a 1 weber per metre quadrat.
test
test
Tecnologia electrònica
- ca test, n m
- ca prova, n f sin. compl.
- es prueba
- es test
- en test
Tecnologia electrònica
Definición
Mesura o conjunt de mesures que es fan en un sistema, especialment si s'obtenen com a resposta a una excitació determinada.
testimoni
testimoni
Telemàtica
- ca testimoni, n m
- es testigo
- en token
Telemàtica
Definición
Trama que es transmet successivament d'un node a un altre d'una xarxa d'àrea local per a indicar quin pot emetre dades.
TETRA
TETRA
Telemàtica
- ca TETRA, n m
- es TETRA
- en TETRA
Telemàtica
Definición
Estàndard de segona generació de radiotelefonia mòbil professional que, a més de la veu, permet de transmetre dades, amb confidencialitat dels missatges i amb una bona eficiència espectral.
Nota
- TETRA és un acrònim que correspon a la denominació anglesa terrestrial trunked radio ('ràdio troncal terrestre').
tetrafonia
tetrafonia
Tractament de la informació
- ca quadrifonia, n f
- ca tetrafonia, n f sin. compl.
- es cuadrifonía
- en quadraphony
Tractament de la informació
Definición
Sistema d'enregistrament i de reproducció de so mitjançant quatre canals independents que, tot i que representa un perfeccionament respecte a l'estereofonia, que només n'utilitza dos, no ha tingut èxit comercial.
