Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionari de telecomunicacions

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  selectància, n f
  • es  selectancia
  • en  adjacent channel attenuation

Sistemes i serveis de telecomunicació

Definición
Mesura de l'atenuació en un canal adjacent d'un circuit sintonitzat.
  • ca  selectivitat, n f
  • es  selectividad
  • en  selectivity

Tecnologia de comunicació

Definición
Característica d'un circuit, d'un aparell, d'un dispositiu, etc., que permet de seleccionar una certa banda de freqüències i eliminar les que resten fora d'aquesta banda.
  • ca  selectivitat de canal adjacent, n f
  • es  selectividad de canal adyacente
  • en  adjacent channel selectivity

Sistemes i serveis de telecomunicació

Definición
Mesura de l'habilitat d'un receptor per a rebutjar senyals de canals immediatament adjacents.
  • ca  selectivitat de canal altern, n f
  • es  selectividad de canal alterno
  • en  alternate channel selectivity

Sistemes i serveis de telecomunicació

Definición
Mesura de l'habilitat d'un receptor per a rebutjar senyals a dos canals de distància del senyal desitjat.
  • ca  selector, n m
  • es  selector
  • en  selector

Telemàtica

Definición
Commutador proveït de contactes múltiples, emprat en diferents sistemes de telecomunicacions.
  • ca  selector de bandes, n m
  • es  selector de bandas
  • en  band selector

Tecnologia de comunicació

Definición
Commutador que permet de triar la banda de freqüències dins la qual es vol sintonitzar una emissora en els radioreceptors multibanda.
  • ca  selector de canals, n m
  • es  selector de canales
  • en  channel selector

Telemàtica

Definición
Dispositiu dels sistemes de telecomunicacions que forma part d'un receptor i que serveix per a seleccionar un canal determinat, separant-lo de tots els que capta l'antena.
  • ca  semàfor, n m
  • es  semáforo
  • en  semaphore

Telemàtica

Definición
Tècnica utilitzada en programació que permet de coordinar l'accés als recursos compartits d'un sistema. Ajuda a mantenir l'ordre entre els processos que es disputen l'accés als recursos essencials com ara als ports d'entrada i sortida.
  • ca  semiconductor, n m
  • es  semiconductor
  • en  semiconductor

Tecnologia electrònica

Definición
Material que presenta una ^conductivitat elèctrica^ de valor intermedi entre els conductors i els aïllants. Alguns són elements simples, com ara el silici i el germani, i d'altres són compostos per dos o més elements. Entre aquests últims es troben els compostos IV-IV (combinació d'àtoms tetravalents), com ara el SiC i el SiGe; els compostos III-V (àtoms trivalents i pentavalents), com ara el GaAs i l'InP; els compostos II-VII (àtoms bivalents i heptavalents), com ara el CdS i el CdTe; els compostos ternaris, com ara l'AlGaAs, i els quaternaris, com ara el GaInAsP. Quan el semiconductor és pur i perfectament cristal·lí, s'anomena semiconductor intrínsec. Quan s'hi afegeixen àtoms d'^impuresa^ per a canviar-ne les propietats, s'anomena semiconductor extrínsec, i és de tipus P o de tipus N si, com a conseqüència d'afegir-hi les impureses, els portadors majoritaris són forats o electrons respectivament.
  • ca  semidúplex, n m
  • es  semidúplex
  • en  half-duplex

Tecnologia de comunicació

Definición
Sistema de transmissió que permet d'enviar informació en tots dos sentits, però no de manera simultània, a causa de les característiques dels equips terminals.