bloqueig
bloqueig
Telemàtica
- ca bloqueig, n m
- ca blocatge, n m sin. compl.
- es bloqueo
- en blocking
Telemàtica
Definición
Situació que es produeix en un dispositiu quan tots els seus recursos estan ocupats.
bloqueig d'enllaços
bloqueig d'enllaços
Telemàtica
- ca bloqueig d'enllaços, n m
- es bloqueo de enlaces
- en link blocking
Telemàtica
Definición
Bloqueig que es produeix quan tots els enllaços entre dos nodes de commutació estan ocupats, fet pel qual no es pot atendre cap sol·licitud nova.
bloqueig de commutació
bloqueig de commutació
Telemàtica
- ca bloqueig de commutació, n m
- es bloqueo de conmutación
- en switching blocking
Telemàtica
Definición
Bloqueig que es produeix quan tots els punts de ^commutació^ d'una central estan ocupats, fet pel qual no es pot atendre cap sol·licitud nova.
bloqueig de corrent continu
bloqueig de corrent continu
Tecnologia de comunicació
- ca bloqueig de corrent continu, n m
- es bloqueo de corriente continua
- en DC block
- en direct current block
Tecnologia de comunicació
Definición
Bloqueig que es produeix per la introducció en un circuit d'elements, com ara condensadors, que eviten el pas del corrent continu.
Bluetooth
Bluetooth
Telemàtica
- ca Bluetooth, n m
- es Bluetooth
- en Bluetooth
Telemàtica
Definición
Tecnologia que permet la interconnexió d'ordinadors amb perifèrics per ràdio. Addicionalment, permet de formar petites xarxes per a transmetre veu i dades.
BMP
BMP
Tractament de la informació
- ca BMP, n m
- es BMP
- en BMP
Tractament de la informació
Definición
Extensió identificativa d'un fitxer d'imatges en format de ^mapa de bits^ desenvolupat per Microsoft.
Nota
- BMP és un acrònim que correspon a la denominació anglesa bit map ('mapa de bits').
bobina
bobina
Tecnologia electrònica
- ca bobina, n f
- es bobina
- en coil
Tecnologia electrònica
Definición
Dispositiu format per un conductor elèctric aïllat i enrotllat formant un cert nombre d'espires disposades en diverses capes destinat a crear un camp magnètic per ^inducció^ en passar-hi un corrent elèctric altern. Algunes bobines disposen de nucli magnètic, usualment de ferrita, per incrementar la seva inductància.
bobina ajustable
bobina ajustable
Tecnologia de comunicació
- ca bobina ajustable, n f
- es bobina ajustable
- en trimming inductor
Tecnologia de comunicació
Definición
Bobina en què es pot variar mecànicament la inductància però no d'una manera continuada.
bobina de deflexió
bobina de deflexió
Sistemes i serveis de telecomunicació
- ca bobina de deflexió, n f
- es bobina de deflexión
- en deflection coil
Sistemes i serveis de telecomunicació
Definición
Dispositiu inductiu col·locat al voltant d'un ^tub de raigs catòdics^ en què el corrent elèctric que hi circula genera un camp magnètic i provoca una ^deflexió^ del feix d'electrons.
bobina de xoc
bobina de xoc
Tecnologia de comunicació
- ca bobina de xoc, n f
- es bobina de choque
- en choke coil
Tecnologia de comunicació
Definición
Bobina amb un valor elevat d'inductància utilitzada per a la polarització d'elements actius en circuits de microones i de radiofreqüència. Té la propietat de deixar passar el corrent continu de polarització, mentre que impedeix el pas del senyal d'alta freqüència.
