fluor
fluor
- ca fluor, n m
- es flúor, n m
- en fluorine, n
- sbl F
Química inorgànica
Definición
Element del grup 17, del període 2 i del bloc p de la taula periòdica dels elements, de nombre atòmic 9 i massa atòmica 18,9984.
Nota
-
Es coneixen fins a setze isòtops del fluor, dels quals un és estable (19F) i quatre són inestables.
El fluor es presenta com un gas groguenc d'olor picant, molt tòxic i corrosiu, amb un punt de fusió de -219 ºC i un punt d'ebullició de -188 ºC.
És força habitual a la natura i els seus minerals principals són la fluorita, que és el fluorur de calci, i la criolita, que és el fluorur d'alumini i sodi.
S'obté a partir de l'electròlisi d'una mescla de fluorur de potassi i fluorur d'hidrogen anhidre a 80-100 ºC, els quals s'han obtingut prèviament pel tractament dels minerals amb àcid sulfúric, amb la qual cosa s'aconsegueix fluor elemental i hidrogen com a subproducte. A causa de la natura altament corrosiva de reactius i productes i de la reacció explosiva que té lloc quan el fluor i l'hidrogen reaccionen, la cel·la de reacció està construïda amb materials especials d'alta resistència i es prenen les màximes precaucions per a evitar qualsevol fuita.
La forma estable del fluor en condicions normals és el fluor molecular format per molècules diatòmiques F2. És un gas més pesant que l'aire. El fluor és el més electronegatiu, més reactiu i més oxidant de tots els elements químics. Es combina directament amb quasi tots els elements, llevat de l'oxigen, el nitrogen i alguns gasos nobles. La reacció amb l'hidrogen és explosiva i es produeix fins i tot a baixa temperatura. Tots els metalls són atacats pel fluor, fins i tot l'or i el platí. Es combina amb els halògens i amb altres no-metalls i ataca tots els compostos metàl·lics.
Presenta l'estat d'oxidació -1.
Els compostos més interessants del fluor són els fluorocarbonis, que són extremament inerts, incombustibles i inalterables a l'acció dels oxidants més enèrgics. Aquesta inactivitat fa que siguin compostos d'un gran interès per a múltiples aplicacions.
El fluor es fa servir per a produir hexafluorur d'urani, un pas bàsic per a la purificació isotòpica de l'urani i l'obtenció de 235U, l'únic isòtop natural físsil de l'urani. També es fa servir en la fabricació de compostos orgànics amb enllaços carboni-fluor, dels quals el tefló és, potser, el que té un ús més ampli i divers.
