-ona
-ona
Química orgànica
- ca -ona, sfx
- es -ona, sfx
- en -one, sfx
Química orgànica
Definición
Forma sufixada que es fa servir per designar un compost carbonílic en què el grup carbonil és el grup principal, la qual va precedida pel prefix indicatiu del nombre de carbonis que té la cadena hidrocarbonada.
Nota
- El compost orgànic anomenat és una cetona. Per exemple, és el cas de la butan-2-ona (CH3CH2COCH3).
ona de pressió
ona de pressió
Enginyeria química
- ca ona de pressió, n f
- es onda de presión, n f
- en pressure wave, n
Enginyeria química
Definición
Sobrepressió originada per una explosió, que es desplaça en un fluid a gran velocitat.
opalescència
opalescència
Química física
- ca opalescència, n f
- ca efecte Tyndall, n m sin. compl.
- es efecto Tyndall, n m
- es opalescencia, n f
- en opalescence, n
- en Tyndall effect, n
Química física
Definición
Efecte òptic causat per la presència de petites partícules col·loidals que provoquen la difusió de la llum i originen un aspecte lletós i a vegades iridescent.
Nota
-
L'aspecte lletós i a vegades iridescent propis de l'opalescència són deguts a una dispersió en la qual la fase dispersa i la fase dispersant tenen un índex de refracció diferent. En el cas de l'òpal, la fase dispersa és formada per petites bombolles de gas.
Contra un fons negre, el raig de llum es pot veure com un con lluminós. La intensitat del con lluminós augmenta amb el nombre i les dimensions de les partícules.
operació bàsica
operació bàsica
Enginyeria química
- ca operació unitària, n f
- ca operació bàsica, n f sin. compl.
- es operación básica, n f
- es operación unitaria, n f
- en unit operation, n
Enginyeria química
Definición
Cadascuna de les etapes físiques, químiques o fisicoquímiques en què es pot dividir un procés, les quals són comunes per a processos diferents.
Nota
-
En tota operació unitària té lloc el transport de quantitat de moviment, de matèria o d'energia, que són tres fenòmens físics anàlegs que es regeixen per lleis similars: els fenòmens de transport.
El concepte de dividir un procés en una sèrie d'operacions unitàries es va introduir el 1915 en el Massachusetts Institute of Technology (MIT), on es va iniciar l'estudi de les etapes, independentment dels processos, ja que aquestes etapes es trobaven en molts processos de producció diferents, i els fonaments que les governaven eren els mateixos.
Per exemple, la destil·lació és una operació unitària que es pot utilitzar tant per a separar oxigen líquid de l'aire líquid com per a separar etanol de l'aigua, o una gasolina d'un petroli.
Són, també, operacions unitàries l'absorció, l'extracció, l'assecatge i la filtració, entre d'altres.
operació de separació
operació de separació
Enginyeria química
- ca operació de separació, n f
- es operación de separación, n f
- en separation operation, n
Enginyeria química
Definición
Operació unitària utilitzada per a aïllar els components d'una mescla.
Nota
- Són exemples d'operacions de separació l'absorció, utilitzada per a separar components d'una mescla gasosa; l'extracció líquid-líquid, utilitzada per a separar els components d'una mescla líquida, i la centrifugació, utilitzada per a separar un sòlid d'un líquid.
operació unitària
operació unitària
Enginyeria química
- ca operació unitària, n f
- ca operació bàsica, n f sin. compl.
- es operación básica, n f
- es operación unitaria, n f
- en unit operation, n
Enginyeria química
Definición
Cadascuna de les etapes físiques, químiques o fisicoquímiques en què es pot dividir un procés, les quals són comunes per a processos diferents.
Nota
-
En tota operació unitària té lloc el transport de quantitat de moviment, de matèria o d'energia, que són tres fenòmens físics anàlegs que es regeixen per lleis similars: els fenòmens de transport.
El concepte de dividir un procés en una sèrie d'operacions unitàries es va introduir el 1915 en el Massachusetts Institute of Technology (MIT), on es va iniciar l'estudi de les etapes, independentment dels processos, ja que aquestes etapes es trobaven en molts processos de producció diferents, i els fonaments que les governaven eren els mateixos.
Per exemple, la destil·lació és una operació unitària que es pot utilitzar tant per a separar oxigen líquid de l'aire líquid com per a separar etanol de l'aigua, o una gasolina d'un petroli.
Són, també, operacions unitàries l'absorció, l'extracció, l'assecatge i la filtració, entre d'altres.
or
or
Química inorgànica
- ca or, n m
- es oro, n m
- en gold, n
- sbl Au
Química inorgànica
Definición
Element del grup 11, del període 6 i del bloc d de la taula periòdica dels elements, de nombre atòmic 79 i massa atòmica 196,9666.
Nota
-
Es coneixen fins a trenta-cinc isòtops de l'or, dels quals només un és estable (197Au).
L'or es presenta com un metall groc, i és el més dúctil i mal·leable, per la qual cosa es pot treballar en forma de làmines. Té un punt de fusió de 1.064 ºC i un punt d'ebullició de 2.808 ºC.
És poc abundant, però es troba en estat natiu a la natura. Els dipòsits més grans d'or es troben a Witwatersrand (República de Sud-àfrica), Mother Lode (Califòrnia, EUA), Yukon (Alaska, EUA), Porcupine (Canadà) i Rússia. A Espanya no tenen importància, per bé que a Rodalquilar i a Madroñal (Almeria) s'han explotat alguns filons.
Malgrat això, per a la seva obtenció cal separar-lo de la resta de minerals, la qual cosa es fa per amalgamació amb mercuri o per complexació amb cianur de potassi.
Químicament és un dels metalls més estables. No reacciona amb l'oxigen a cap temperatura i no és atacat per cap àcid. Només és atacat per mescles d'àcid nítric i d'àcid clorhídric o per solucions de cianur de potassi en presència d'oxigen.
Presenta els estats d'oxidació +1 i +3.
Es fa servir industrialment allà on cal un metall inalterable, com ara en ortodòncia, en electrònica o en indústria aeroespacial, per bé que el seu ús principal és encara el de patró econòmic mundial.
Cristal·litza en el sistema cúbic, i normalment es troba en forma de grans disseminats o agregats dendrítics. Les masses irregulars i arrodonides d'or s'anomenen palletes. Es troba en petites quantitats en filons hidrotermals, sovint associat a quars, i en dipòsits al·luvials, on, a causa de la seva densitat, se separa dels altres minerals durant la meteorització i el transport per a concentrar-se en els sediments fluvials o similars, que poden ser solts, no consolidats o consolidats. Sovint els grans molt petits d'or són transportats pels rius a grans distàncies. Per recuperar-los s'efectua un rentat que consisteix a separar de les graves i arenes fluvials els minerals de més pes, entre els quals es troba l'or. Rarament es troba en forma de cristalls, però, si es dona aquest cas, els cristalls tenen forma octaèdrica, de vegades cúbica o rombododecaèdrica.
Té una lluïssor metàl·lica i una duresa de 2,5-3, i deixa una ratlla groga. Presenta una densitat molt alta, de 15,5-19,3 g/cm3, una exfoliació ganxuda i una fractura nul·la. És opac, excepte en làmines molt primes. És de color groc, si bé és més clar quan es presenta en aliatge amb plata.
L'or es coneix des de l'antiguitat.
Vegeu també aigua règia.
ordre de reacció
ordre de reacció
Química física
- ca ordre de reacció, n m
- es orden de reacción, n m
- en order of reaction, n
Química física
Definición
Suma dels exponents de les diferents concentracions que apareixen en una equació de velocitat.
Nota
-
L'exponent de la concentració de cada espècie és l'ordre de reacció respecte a aquella espècie.
Si la velocitat de formació d'un producte C s'expressa en funció de les concentracions dels reactius A i B segons v = k[A][B]2, l'ordre de reacció serà 3 = 1 + 2, ja que l'ordre respecte A és 1 i l'ordre respecte B és 2.
Quan la dependència de la velocitat de reacció amb la concentració no s'expressa com el producte de concentracions elevades a un exponent, la reacció no té un ordre de reacció determinat. Per exemple, v = k1[A] / (k2 + [A]) no té un ordre determinat. Per a situacions extremes, si [A] >>> k2, llavors és d'ordre zero, mentre que per a [A] <<< k2 és d'ordre 1.
ordre parcial de reacció
ordre parcial de reacció
Química física
- ca ordre parcial de reacció, n m
- es orden parcial de reacción, n m
- en partial order of reaction, n
Química física
Definición
Exponent real al qual està elevada la concentració de cadascuna de les espècies en una equació de velocitat del tipus v = k[A]α[B]β.
oregonador
oregonador
Química física
- ca oregonador, n m
- es oregonator, n m
- en oregonator, n
Química física
Definición
Mecanisme de reacció capaç d'explicar les oscil·lacions químiques originades en algunes reaccions autocatalítiques, proposat inicialment per a descriure la reacció de Belousov-Zhabotinski.
Nota
-
Les etapes més importants de la reacció de Belousov-Zhabotinski, segons l'oregonador, són les següents:
A + Y → X + C
X + Y → 2C
A + X → 2X + 2Z
2X → A + P
B + Z → Y + P
En aquestes etapes, A és BrO3-, B és una espècie orgànica oxidable (habitualment l'àcid malònic), C és HOBr, P són altres productes (oxidats o reduïts), X és HBrO2, Y és Br- i Z és Ce4+.
Si s'accepta el compliment d'aquest mecanisme i es mantenen constants les concentracions d'A, B, C i D controlant els seus fluxos d'entrada i de sortida, les espècies X, Y i Z experimentaran oscil·lacions de les concentracions respectives al llarg del temps, essencialment a causa del caràcter autocatalític de la tercera etapa.
La denominació oregonador és un acrònim de Oregon, que és el nom de l'estat nord-americà on treballa el grup de Richard Noyes, descobridor del mecanisme, i oscil·lador.
Vegeu també reacció oscil·lant.
