autoprotòlisi
autoprotòlisi
Química analítica
- ca autoprotòlisi, n f
- es autoprotolisis, n f
- es autoprotólisis, n f
- en autoprotolysis, n
Química analítica
Definición
Reacció reversible de dissociació d'un dissolvent amfipròtic en els seus ions, produïda per la transferència d'un protó entre dues molècules del dissolvent.
Nota
-
L'autoprotòlisi s'observa normalment en els dissolvents pròtics: 2 H2O → H3O+ + OH−. Aquestes reaccions tenen un equilibri que està força desplaçat cap a l'esquerra. La constant d'equilibri d'aquests processos és la constant d'autoprotòlisi, la qual, quan s'aplica a l'aigua, rep el nom de producte iònic de l'aigua.
Vegeu també protòlisi.
auxocrom
auxocrom
Química analítica, Química inorgànica, Química orgànica
- ca auxocrom, n m
- es auxocromo, n m
- en auxochrome, n
Química analítica, Química inorgànica, Química orgànica
Definición
Substituent que modifica l'absorció de radiació d'un cromòfor en provocar un desplaçament de la longitud d'ona del màxim d'absorció òptica del cromòfor o en intensificar-ne el color.
Nota
- El terme auxocrom es considera obsolet.
avançament de la reacció
avançament de la reacció
Química física
- ca extensió de la reacció, n f
- ca avançament de la reacció, n m sin. compl.
- es avance de reacción, n m
- es extensión de reacción, n f
- en extent of reaction, n
- sbl ξ
Química física
Definición
Expressió del progrés d'una reacció segons el nombre de transformacions químiques.
Nota
- Matemàticament, l'extensió de la reacció s'expressa com dξ = dni / νi, en què ni és la quantitat de substància i νi és el coeficient estequiomètric de l'espècie i-èsima.
azeòtrop
azeòtrop
Química física
- ca azeòtrop, n m
- ca mescla azeotròpica, n f sin. compl.
- es azeótropo, n m
- es mezcla azeotrópica, n f
- en azeotrope, n
- en azeotropic mixture, n
Química física
Definición
Mescla de dos o més components volàtils en què la composició de la fase líquida és la mateixa que la de la fase de vapor, per la qual cosa el seu comportament sembla el d'un líquid pur i no es pot separar per destil·lació fraccionada.
Nota
-
Habitualment, en un diagrama de fases binari, l'azeòtrop és representat per un punt singular que apareix en l'equilibri líquid-vapor de mescles binàries que tenen desviacions importants del comportament ideal donat per la llei de Raoult. En diagrames de fases a pressió constant, les mescles que presenten desviacions positives de la llei de Raoult presenten un mínim, de manera que la composició de l'azeòtrop és la que té la temperatura d'ebullició més baixa i es comporta com si es tractés d'un compost pur, és a dir, la temperatura d'ebullició no varia mentre es produeix el canvi de fase de la totalitat de la mescla, bé de líquid a vapor, bé de vapor a líquid. Com que la variació del punt d'ebullició amb la pressió és una característica pròpia de cada líquid, si es varia la pressió de treball l'azeòtrop deixa de ser-ho i, en conseqüència, el punt d'ebullició deixa de mantenir-se constant mentre dura el procés de canvi de fase.
En condicions normals de treball, gairebé la meitat de les mescles binàries líquides conegudes són azeòtrops. L'exemple més conegut és l'alcohol venut a les farmàcies, que és del 96 % en volum (93 % en pes). La composició de l'azeòtrop que forma l'aigua amb l'alcohol a pressió atmosfèrica dona una temperatura d'ebullició de 78,2 ºC, per sota dels punts d'ebullició normals de l'aigua i de l'etanol pur. Si s'obre una botella d'etanol pur a l'aire, de seguida es forma l'azeòtrop que li correspon a la pressió atmosfèrica amb el vapor d'aigua present a l'atmosfera. Un exemple d'azeòtrop amb punt d'ebullició màxim és el format per l'aigua i el clorur d'hidrogen.
azo
azo
Química orgànica
- ca grup azo, n m
- ca azo, n m sin. compl.
- es azo, n m
- es grupo azo, n m
- es grupo funcional azo, n m
- en azo group, n
- for −N=N−
Química orgànica
Definición
Grup cromofòric amb un doble enllaç nitrogen-nitrogen, enllaçat generalment a un substituent hidrocarbonat per cada àtom de nitrogen.
azo
azo
Química orgànica
- ca azocompost, n m
- ca azo, n m sin. compl.
- ca compost azo, n m sin. compl.
- es azocompuesto, n m
- es compuesto azo, n m
- en azo compound, n
- en azocompound, n
Química orgànica
Definición
Cadascun dels compostos intensament acolorits que tenen el grup azo, unit generalment a grups aril.
Nota
-
Els azocompostos poden ser solubles en aigua o insolubles en funció dels grups funcionals que contenen i, més concretament, de la seva polaritat. La majoria d'azocompostos són orgànics, però també se'n coneixen molts d'inorgànics.
Fonamentalment s'obtenen per diazotació i posterior copulació.
Els azocompostos s'anomenen amb la forma prefixada azo-.
azo-
azo-
Química orgànica
- ca azo-, pfx
- es azo-, pfx
- en azo-, pfx
Química orgànica
Definición
Forma prefixada que es fa servir per a designar els azocompostos.
azocolorant
azocolorant
Química orgànica
- ca azocolorant, n m
- ca colorant azo, n m sin. compl.
- es azocolorante, n m
- es colorante azoico, n m
- en azo dye, n
Química orgànica
Definición
Cadascun dels colorants que contenen el grup azo com a grup cromofòric.
Nota
-
El grup dels azocolorants és el grup de colorants més nombrós (se'n coneixen milers).
Els azocolorants s'obtenen a partir de diazocompostos obtinguts a partir del grup amino, mitjançant un procés de diazotació i posterior copulació amb fenols o altres derivats aromàtics (vegeu la imatge).
Els azocolorants s'empren per a tenyir el cotó de colors brillants i estables a la llum solar. Alguns azocolorants s'utilitzen com a indicadors acidobàsics.
azocompost
azocompost
Química orgànica
- ca azocompost, n m
- ca azo, n m sin. compl.
- ca compost azo, n m sin. compl.
- es azocompuesto, n m
- es compuesto azo, n m
- en azo compound, n
- en azocompound, n
Química orgànica
Definición
Cadascun dels compostos intensament acolorits que tenen el grup azo, unit generalment a grups aril.
Nota
-
Els azocompostos poden ser solubles en aigua o insolubles en funció dels grups funcionals que contenen i, més concretament, de la seva polaritat. La majoria d'azocompostos són orgànics, però també se'n coneixen molts d'inorgànics.
Fonamentalment s'obtenen per diazotació i posterior copulació.
Els azocompostos s'anomenen amb la forma prefixada azo-.
