uròbor
uròbor
- ca uròbor, n m
- ca urobor, n m sin. compl.
- es ouroboro, n m
- es uroboro, n m
- es uróboro, n m
- fr ouroboros, n m
- it ouroboros, n m
- it uroboro, n m
- it uroburo, n m
- en ouroboros, n
- en uroboros, n var. ling.
Mitologia
Definición
Serp mitològica que es mossega la cua formant un cercle perfecte amb el seu cos, sense principi ni final, interpretada sovint com a símbol de l'eternitat, l'etern retorn i la ciclicitat del temps.
Nota
-
Les denominacions uròbor i urobor provenen de la suma dels ètims grecs οὐρά (ourà, 'cua') i βόρος (bóros, 'que menja').
La primera forma, uròbor, és la preferent perquè correspon a la transcripció feta a través del llatí (tal com es fa habitualment en català), en què l'accent de la forma grega esdevé esdrúixol; en canvi, la forma urobor correspon a la transcripció directa del mot grec, que és pla.
