avaluació del risc biològic
avaluació del risc biològic
Virologia
- ca avaluació del risc biològic, n f
- es evaluación del riesgo biológico, n f
- fr évaluation du risque biologique, n f
- en biological risk assessment, n
Virologia
Definición
Anàlisi sistemàtica del perill que representa un agent biològic o una biotoxina, que té en consideració la tipologia, el personal executor i el lloc de les activitats que es desenvoluparan, i que inclou la identificació, la probabilitat d'ocurrència i la gravetat d'un possible efecte advers sobre els éssers humans, els animals, les plantes o el medi ambient associat a un ús específic d'un agent biològic.
Nota
- L'avaluació del risc biològic ha de permetre identificar les mesures necessàries per a prevenir o reduir els perills i garantir un nivell de protecció adequat.
avaluació educativa
avaluació educativa
Educació per a la salut
- ca avaluació educativa, n f
- es evaluación educativa, n f
- en educational assessment, n
- en educational evaluation, n
Educació per a la salut
Definición
Procés sistemàtic d'obtenció i anàlisi d'informació relativa a les competències assolides per la persona que aprèn i a aspectes de la seva personalitat i del seu context que permet treure'n conclusions i comunicar-les-hi per a facilitar la millora contínua del procés d'ensenyament-aprenentatge.
avaluació pronòstica
avaluació pronòstica
Homeopatia
- ca avaluació pronòstica, n f
- es evaluación pronóstica
- fr évaluation pronostique
- en prognostic evaluation
Homeopatia
Definición
Avaluació de les modificacions dels símptomes d'un pacient afectat per una malaltia crònica després d'haver-li administrat un medicament, i de les seves possibilitats de guariment, amb l'objectiu d'establir les pautes terapèutiques que li cal seguir a partir d'aquell moment.
Nota
-
1. L'avaluació pronòstica se sol fer trenta dies després d'haver administrat un medicament.
2. Diferents autors han descrit i agrupat les diverses possibilitats d'avaluació pronòstica. Els sistemes d'avaluació pronòstica més coneguts són el de S. Hahnemann, inclòs a l'Òrganon, el conjunt de les dotze observacions de J. T. Kent i, més recentment, el de G. Vithoulkas, que avalua vint-i-dues situacions diferents tenint en compte l'estat energètic, físic, mental i emocional del pacient i la dolença principal que ha motivat la consulta mèdica.
avantbraç
avantbraç
Anatomia humana
- ca avantbraç, n m
- es antebrazo
- en forearm
- TA antebrachium
Anatomia humana
avantbraç
avantbraç
Salut bàsica
- ca avantbraç, n m
- es antebrazo, n m
- fr avant-bras, n m
- en forearm, n
Salut bàsica
Definición
Part de l'extremitat superior compresa entre el colze i el canell.
avantpeu
avantpeu
Fisioteràpia
- ca avantpeu, n m
- es antepié, n m
- en forefoot
Fisioteràpia
Definición
Part davantera del peu.
AVAQ
AVAQ
Recerca clínica de medicaments
- ca any de vida ajustat per qualitat, n m
- ca AVAQ, n m sigla
- es año de vida ajustado por calidad
- en quality-adjusted life year
- en QALY sigla
Recerca clínica de medicaments
Definición
Ajustament de l'esperança de vida que pren en consideració l'existència de malalties o condicions cròniques que redueixen la qualitat de vida.
AVAQ
AVAQ
Salut mental i addiccions
- ca any de vida ajustat per qualitat, n m
- ca AVAQ, n m sigla
- es año de vida ajustado por calidad, n m
- es AVAC, n m sigla
- fr année de vie ajustée par la qualité, n f
- fr année de vie pondérée par la qualité, n f
- fr AVPQ, n f sigla
- en quality-adjusted life year, n
- en QALY, n sigla
Salut mental i addiccions
Definición
Unitat de mesura dels anys de vida corregits en funció de la qualitat de vida, condicionada per l'existència de problemes de salut, que s'utiiltza com a indicador de salut.
Nota
- 1. Els anys de vida ajustats per qualitat es calculen multiplicant els anys viscuts en un estat de salut concret pel valor d'utilitat relatiu a la qualitat de vida associada a aquest estat, que va de 0 a 1, en què 1 correspon a un estat de salut perfecte i 0, a la mort.
- 2. Els anys de vida ajustats per qualitat són un indicador que permet associar un valor d'utilitat (satisfacció o qualitat de vida) a un estat de salut, definit pels anys viscuts en aquest estat. S'utilitzen en les anàlisis de cost-utilitat per a avaluar els resultats de les intervencions de salut i establir prioritats d'assignació de recursos sanitaris. En aquest sentit, permeten mesurar el cost i el benefici d'una intervenció sanitària en funció de l'esperança de vida subsegüent i la qualitat de vida experimentada en aquests anys.
- 3. Els anys de vida ajustats per qualitat són un dels indicadors per a avaluar la càrrega de la malaltia, juntament amb els anys de vida ajustats per discapacitat i els anys viscuts amb discapacitat.
avatar
avatar
Educació per a la salut
- ca avatar, n m
- es avatar, n m
- en avatar, n
Educació per a la salut
Definición
Representació digital, generalment gràfica, d'un usuari o d'un grup tipificat d'usuaris a internet, habitualment personalitzable i associada a unes característiques, unes competències i unes habilitats determinades.
AVC
AVC
Ictus i lesions medul·lars i cerebrals traumàtiques
- ca ictus, n m
- ca ictus cerebral, n m
- ca accident vascular cerebral, n m sin. compl.
- ca malaltia vascular cerebral, n f sin. compl.
- ca AVC, n m sigla
- es accidente vascular cerebral, n m
- es enfermedad vascular cerebral, n f
- es ictus, n m
- es ictus cerebral, n m
- es AVC, n m sigla
- fr accident vasculaire cérébral, n m
- fr ictus cérébral, n m
- fr AVC, n m sigla
- en brain attack, n
- en cerebrovascular accident, n
- en cerebrovascular stroke, n
- en stroke, n
- en CVA, n sigla
Ictus i lesions medul·lars i cerebrals traumàtiques
Definición
Alteració transitòria o definitiva del funcionament d'una o diverses zones de l'encèfal que apareix com a conseqüència d'un trastorn de la circulació sanguínia cerebral.
L'ictus cerebral es pot produir per causa isquèmica o hemorràgica.
Les manifestacions clíniques varien depenent de la zona cerebral afectada i de l'extensió i intensitat de l'afectació. Els principals signes per a reconèixer un ictus cerebral poden ser la pèrdua de força o de mobilitat en una meitat del cos, la pèrdua de sensibilitat en una meitat del cos, la pèrdua de visió, el desequilibri, la dificultat de la parla i l'aparició de mal de cap intens i sobtat.
Els ictus cerebrals representen una de les principals causes de discapacitat i de mort a nivell mundial. El temps entre l'aparició dels símptomes i l'inici del tractament condiciona les seqüeles que tindrà el pacient, que poden estar relacionades amb el llenguatge i la parla, amb la funció motora o amb trastorns cognitius, conductuals i emocionals.
La prevenció dels ictus cerebrals consisteix a adquirir hàbits de vida saludables i controlar els factors de risc vascular com la hipertensió arterial, la diabetis, la hipercolesterolèmia o algunes malalties cardíaques, com per exemple la fibril·lació auricular o les malalties valvulars. A més, també hi ha mesures molt efectives per a prevenir la recurrència d'ictus cerebrals en pacients que s'han vist afectats prèviament per aquest problema de salut.
L'ictus cerebral es pot produir per causa isquèmica o hemorràgica.
Les manifestacions clíniques varien depenent de la zona cerebral afectada i de l'extensió i intensitat de l'afectació. Els principals signes per a reconèixer un ictus cerebral poden ser la pèrdua de força o de mobilitat en una meitat del cos, la pèrdua de sensibilitat en una meitat del cos, la pèrdua de visió, el desequilibri, la dificultat de la parla i l'aparició de mal de cap intens i sobtat.
Els ictus cerebrals representen una de les principals causes de discapacitat i de mort a nivell mundial. El temps entre l'aparició dels símptomes i l'inici del tractament condiciona les seqüeles que tindrà el pacient, que poden estar relacionades amb el llenguatge i la parla, amb la funció motora o amb trastorns cognitius, conductuals i emocionals.
La prevenció dels ictus cerebrals consisteix a adquirir hàbits de vida saludables i controlar els factors de risc vascular com la hipertensió arterial, la diabetis, la hipercolesterolèmia o algunes malalties cardíaques, com per exemple la fibril·lació auricular o les malalties valvulars. A més, també hi ha mesures molt efectives per a prevenir la recurrència d'ictus cerebrals en pacients que s'han vist afectats prèviament per aquest problema de salut.
Nota
-
1. La denominació ictus prové del llatí ictus 'cop, xoc'.
2. Les denominacions accident vascular cerebral i malaltia vascular cerebral són pròpies de contextos comunicatius més generals.
3. Les denominacions apoplexia, ictus apoplèctic i xoc apoplèctic es consideren obsoletes.
4. En registres col·loquials també es fan servir les denominacions atac de feridura, embòlia o trombosi.
