Vuelva a la lista de diccionarios online

Terminologia de ciències de la salut

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  àrea auditiva secundària, n f
  • ca  escorça auditiva secundària, n f sin. compl.
  • ca  escorça d'associació auditiva, n f sin. compl.
  • es  área auditiva secundaria
  • es  corteza auditiva secundaria
  • en  secondary auditory area
  • en  secondary auditory cortex
  • sbl  AII

Neurociència

Definición
Àrea cortical de cadascun dels dos hemisferis cerebrals que ocupa l'interior del solc lateral i actua en el processament i la interpretació dels sons.

Nota

  • 1. L'àrea auditiva secundària es relaciona amb la comprensió del llenguatge parlat.
    2. L'àrea auditiva secundària coincideix amb l'àrea de Wernicke en l'hemisferi dominant per a la funció del llenguatge.
  • ca  àrea bàsica de salut, n f
  • ca  ABS, n f sigla
  • es  área básica de salud
  • es  ABS sigla

Infermeria

Definición
Unitat territorial elemental establerta a partir de criteris geogràfics, demogràfics i epidemiològics que té assignat un equip d'atenció primària.

Nota

  • Les àrees bàsiques de salut es localitzen en els centres d'atenció primària.
  • ca  àrea coclear, n f
  • es  área coclear
  • en  cochlear area
  • TA  area cochlearis
  • TA  area cochleae sin. compl.

Anatomia humana

  • ca  àrea cortical, n f
  • es  área cortical
  • en  cortical area

Neurociència

Definición
Regió de l'escorça cerebral diferenciable de les altres per les seves característiques histològiques i funcionals.

Nota

  • Les àrees corticals es divideixen en àrees motores, àrees sensorials i àrees d'associació.
  • ca  àrea cribrosa de la papil·la renal, n f
  • es  área cribosa de la papila renal
  • en  cribriform area of renal papilla
  • TA  area cribrosa papillae renalis

Anatomia humana

  • ca  àrea d'associació, n f
  • ca  escorça d'associació, n f sin. compl.
  • es  área de asociación
  • es  corteza de asociación
  • en  association area
  • en  association cortex

Neurociència

Definición
Àrea cortical connectada a una àrea motora o a una àrea sensorial, que integra informació d'origen sensorial i té la funció d'elaborar respostes complexes.

Nota

  • Les àrees d'associació poden ser unimodals o multimodals, segons si processen un tipus de modalitat d'informació o més d'un.
  • ca  àrea de Broca, n f
  • ca  àrea motora del llenguatge, n f
  • es  área de Broca
  • es  área motora del lenguaje
  • en  Broca's area
  • en  language motor area

Neurociència

Definición
Àrea del llenguatge situada als dos terços posteriors de la circumvolució frontal inferior, habitualment de l'hemisferi esquerre, que té la funció de controlar l'articulació del llenguatge.

Nota

  • 1. L'àrea de Broca correspon a l'àrea 44 de Brodmann.
    2. Les lesions en l'àrea de Broca produeixen afàsia motora.
  • ca  àrea de Brodmann, n f
  • es  área de Brodmann
  • en  Brodmann area

Neurociència

Definición
Àrea de l'escorça cerebral diferenciable per la composició de les seves capes cel·lulars i connexions.

Nota

  • 1. Les àrees de Brodmann van ser definides pel neuròleg alemany Korbinian Brodmann a l'inici del segle XX. Actualment s'ha comprovat que la majoria coincideixen amb àrees corticals de característiques funcionals específiques.
    2. La classificació proposada per Brodmann distingeix cinquanta-dues àrees i onze regions principals, identificades amb un número, que l'autor els va anar adjudicant de manera arbitrària a mesura que les estudiava.
  • ca  àrea de competència, n f
  • es  área de competencia
  • fr  domaine de compétence
  • en  competence area

Infermeria

Definición
Conjunt de camps d'acció de la disciplina infermera que comprèn els continguts, els valors i les creences, els conceptes centrals, els problemes tractats i els mètodes usats per a proporcionar respostes disciplinàries pròpies.
  • ca  àrea de dependència, n f
  • ca  font de dificultat, n f sin. compl.
  • es  área de dependencia
  • es  fuente de dificultad
  • fr  source de difficulté
  • en  dependency area
  • en  source of difficulty

Infermeria

Definición
Àrea en què s'originen les conductes inadequades o les conductes incorrectes, la qual està relacionada amb la falta de coneixements, de força o de voluntat d'una persona per a satisfer les necessitats bàsiques.