Back to top
  • ca  angle de visió, n m
  • es  ángulo de visión
  • en  look angle

Teledetecció > Radiometria

Definición
Angle format pel vector de visió i la normal al pla horitzontal.

S'expressa a través de l'angle de visió azimutal i de l'angle de visió zenital.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
  • ca  angle de visió azimutal, n m
  • es  ángulo de visión azimutal
  • es  ángulo de visión acimutal sin. compl.
  • en  view azimuth angle
  • sbl  ϕv

Teledetecció > Radiometria

Definición
Angle de visió en relació amb el nord veritable i en sentit horari (est a 90°, sud a 180°, etc.).

L'angle de visió azimutal es calcula projectant el vector de visió sobre el pla horitzontal i mesurant l'angle del vector projectat respecte al nord.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
  • ca  angle de visió zenital, n m
  • es  ángulo de visión zenital
  • es  ángulo de visión cenital sin. compl.
  • en  view zenith angle
  • sbl  θv

Teledetecció > Radiometria

Definición
Angle de visió format entre el vector de visió i la direcció vertical.

Es mesura des del zenit, de manera que, per exemple, quan l'observació és nadiral l'angle de visió zenital és de 0°.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
  • ca  angle espectral, n m
  • es  ángulo espectral
  • en  spectral angle

Teledetecció > Classificació

Definición
Angle que formen, en l'espai estadístic, la línia que uneix l'origen de coordenades i una certa posició en aquell espai (per exemple, la d'un individu que es vol classificar) i la línia que uneix l'origen de coordenades i una altra posició (per exemple, el centre d'una classe estadística).

El plantejament original ignora, doncs, la longitud (mòdul) d'aquestes línies. S'utilitza, per exemple, per a analitzar la separabilitat estadística quan les dues posicions corresponen a centres de classes (angles més tancats indiquen una separabilitat menor), com a classificador per angle espectral en el cas descrit anteriorment (angles més tancats indiquen assignació plausible) i en els índexs angulars de vegetació.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
  • ca  angle nadiral, n m
  • es  ángulo nadiral
  • en  nadir angle

Fotogrametria

Definición
Angle vertical format per la normal que passa pel nadir i l'eix òptic d'un sensor.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
  • ca  angle paral·làctic, n m
  • ca  angle de convergència, n m sin. compl.
  • es  ángulo de convergencia
  • es  ángulo paraláctico
  • en  convergence angle
  • en  parallactic angle
  • sbl  θ

Fotogrametria

Definición
Angle format pels eixos visuals dels dos ulls humans orientats cap a un objecte proper, que varia en funció de la distància a l'objecte de manera que com més pròxim sigui l'objecte més gran serà l'angle.

Nota

  • 1. Com més gran sigui la paral·laxi x, més gran és l'angle paral·làctic. El cervell humà és capaç de detectar variacions d'angle d'un segon d'arc.

    2. L'angle paral·làctic s'expressa matemàticament com
    <Vegeu imatge>,
    on P és la distància interocular i d, la distància entre el pla ocular i el pla imatge.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
  • ca  angle d'elevació solar, n m
  • ca  altura solar, n f sin. compl.
  • ca  angle solar, n m sin. compl.
  • es  altitud solar
  • es  ángulo de elevación solar
  • es  ángulo solar
  • es  elevación solar
  • en  solar altitude
  • en  solar elevation
  • en  solar elevation angle
  • en  sun angle
  • sbl  θs

Fotogrametria

Definición
Angle d'elevació vertical format per la visual al Sol.

Nota

  • L'angle d'elevació solar és de 0º a l'alba i a l'ocàs i de 90º a l'equador a les 12 hores en els equinoccis i varia en funció de la latitud local, l'angle de declinació de la Terra i l'hora del dia. Afecta el contrast de la imatge de manera que un angle baix incrementa el contrast i allarga les ombres i un angle alt redueix el contrast i escurça les ombres. No és recomanable realitzar un vol fotogramètric amb un angle d'elevació solar inferior a 30º, mentre que s'accepta fins a un angle de 30º en zones amb poca variació en el relleu i de 20º en un relleu articulat.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
  • ca  angle sòlid, n m
  • es  ángulo sólido
  • en  solid angle

Teledetecció

Definición
Espai limitat per la superfície engendrada per una semirecta que, amb origen fix, recorre una línia tancada.

És mesurat en estereoradians (sr). L'angle sòlid total amb centre en un punt té 4π sr.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
  • ca  angle sòlid, n m
  • es  ángulo sólido
  • en  solid angle
  • sbl  Ω

Fotogrametria

Definición
Angle en l'espai tridimensional delimitat per una superfície cònica que, quan s'interseca amb una esfera, defineix una àrea circular a la seva superfície.

Nota

  • La unitat de mesura de l'angle sòlid en el sistema internacional és l'estereoradian. L'angle sòlid es defineix com Ω = A / r2, on A és l'àrea de la superfície esfèrica i r, el radi de l'esfera; així, una esfera sencera abasta un angle sòlid de 4π estereoradians.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
  • ca  angle zenital, n m
  • ca  distància zenital, n f
  • es  ángulo cenital
  • es  distancia cenital
  • en  zenith angle
  • en  zenith distance
  • sbl  Za

Fotogrametria

Definición
Angle vertical format per la normal que passa pel zenit i la línia visual a l'objecte.

Nota

  • L'angle zenital és complementari de l'angle d'elevació.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8