Back to top
  • ca  Vela, n f

Teledetecció > Sèries i constel·lacions

Definición
Sèrie de satèl·lits dels Estats Units d'Amèrica destinada a supervisar el compliment del tractat de 1963 de prohibició parcial d'assaigs nuclears per part de la Unió Soviètica i d'altres països amb capacitat nuclear.

Posteriorment, l'any 1970, la detecció d'explosions nuclears va ser desenvolupada pel programa de suport de defensa (Defense Support Program, DSP) i al final dels anys 80 es va ampliar amb el sistema NAVSTAR. Actualment el programa s'anomena IONDS (Integrated Operational Nuclear Detection System, sistema operacional integrat de detecció nuclear).

La sèrie Vela estava formada per un total de 12 satèl·lits, els 6 primers amb capacitat per a detectar explosions nuclears a l'espai i els 6 següents amb capacitat de detecció també a l'atmosfera. Tots els satèl·lits es van llançar per parelles entre els anys 1963 i 1970, a una òrbita per sobre del cinturó de Van Allen (entre 101400 i 112700 km). Els primers satèl·lits Vela estaven equipats amb 12 detectors de raigs X i 18 detectors de neutrons i raigs gamma. Els següents satèl·lits van incorporar, a més, uns bhàngmetres que permetien localitzar una explosió nuclear a uns 5000 km.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6