Back to top
visió tridimensional visió tridimensional

Fotogrametria

  • ca  visió estereoscòpica, n f
  • ca  estereòpsia, n f sin. compl.
  • ca  estereovisió, n f sin. compl.
  • ca  visió tridimensional, n f sin. compl.
  • es  efecto estereoscópico
  • es  estereopsia
  • es  estereoscopia
  • es  estereovisión
  • es  visión estereoscópica
  • es  visión tridimensional
  • en  3D vision
  • en  stereopsis
  • en  stereoscopic effect
  • en  stereoscopic viewing
  • en  stereoscopic vision
  • en  stereoscopy
  • en  stereovision

Fotogrametria

Definición
Visió binocular convergent d'una escena en la qual cada ull obté o visualitza una imatge diferent de la mateixa escena, que dona lloc a la percepció de la profunditat mitjançant la fusió de les imatges esquerra i dreta en el cervell.

Nota

  • 1. La visió binocular d'un parell estereoscòpic produeix una visió estereoscòpica, atès que cada imatge està presa des de punts de vista diferents, tot i que algunes persones no tenen visió estereoscòpica.

    2. La visió estereoscòpica va ser descrita per Charles Wheatstone (1802-1875) el 1838.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
Vision on Technology Vision on Technology

Teledetecció > Institucions, instal·lacions i centres

  • ca  VITO, n f
  • ca  Vision on Technology, n f sin. compl.

Teledetecció > Institucions, instal·lacions i centres

Definición
Acrònim de Vision on Technology, 'Visió de la Tecnologia'.

Institut de recerca tecnològica de Flandes responsable, entre d'altres, de la distribució i l'arxivament d'imatges del sensor Végétation i del centre de procés i arxivament del sensor aeroportat APEX.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
visita nadiral simultània visita nadiral simultània

Teledetecció > Radiometria

  • ca  visita nadiral simultània, n f
  • ca  SNO, n f sin. compl.
  • es  visita nadiral simultánea
  • es  SNO sin. compl.
  • en  simultaneous nadir overpass
  • en  SNO sin. compl.

Teledetecció > Radiometria

Definición
Tècnica de calibratge radiomètric, utilitzada sobretot en sensors de resolució espacial modesta, que pren com a superfície de referència zones que pràcticament no presenten vegetació ni núvols, com ara zones antàrtiques o com zones de deserts càlids.

En àrees d'aquest tipus (com l'altiplà Dome C, un dels llocs més freds i amb atmosfera més seca i transparent de la Terra, o el desert de Líbia) hom pren simultàniament (o amb poc temps de diferència) dades del sensor que vol calibrar i dades d'altres sensors considerats de qualitat radiomètrica més alta.

SNO és l'acrònim de simultaneous nadir overpass ('visita nadiral simultània').

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
visor visor

Sistemes d'informació geogràfica > Informàtica > Informàtica gràfica > Maquinari gràfic

  • ca  visor, n m
  • es  visor
  • en  viewer

Sistemes d'informació geogràfica > Informàtica > Informàtica gràfica > Maquinari gràfic

Definición
Finestra del cursor d'un digitalitzador, amb un punt de mira en forma de creu, que serveix per a apuntar el cursor per a enregistrar els punts que es volen digitalitzar.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
visor visor

Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Programari de SIG

  • ca  visualitzador, n m
  • ca  visualitzador de SIG, n m
  • ca  visor, n m sin. compl.
  • es  visor
  • es  visualizador
  • es  visualizador SIG
  • en  GIS viewer
  • en  viewer

Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Programari de SIG

Definición
Tipus de programari de SIG de funcionalitat reduïda, limitada a la visualització i la consulta de dades geoespacials i, eventualment, de dades alfanumèriques associades.

Nota

  • Un visualitzador pot ser una aplicació local independent o, molt sovint, un client dins d'un entorn client-servidor o un client web.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
  • ca  visor, n m
  • ca  mira de navegació, n f sin. compl.
  • ca  telescopi de navegació, n m sin. compl.
  • es  mira de navegación
  • es  telescopio de navegación
  • es  visor de cámara
  • en  viewfinder

Fotogrametria

Definición
Dispositiu acoblat a una càmera aèria que permet veure l'àrea del terreny que s'està fotografiant i guiar i corregir la trajectòria d'acord amb el pla de vol.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
visor de mapes visor de mapes

Cartografia > Informàtica

  • ca  visor de mapes, n m
  • es  visor de mapas
  • fr  viseur de cartes
  • it  visionatore di carte
  • en  map viewer
  • de  Map Viewer

Cartografia > Informàtica

Definición
Programa que permet consultar en pantalla mapes i altres documents cartogràfics, normalment a través d'Internet i generalment sense la possibilitat d'intervenir-hi ni de modificar-los.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
VISSR 1 VISSR 1

Teledetecció > Sensors

  • ca  VISSR 1, n m
  • ca  Visible/Infrared Spin Scan Radiometer, n m sin. compl.

Teledetecció > Sensors

Definición
Acrònim de Visible/Infrared Spin Scan Radiometer, 'radiòmetre d'escaneig de gir del visible i l'infraroig'.

Sensor de teledetecció instal·lat a bord dels satèl·lits de la sèrie GMS (concretament als GMS 1-5) i als de la sèrie GOES (concretament als GOES 1-3 i als SMS-1 i SMS-2), destinat majoritàriament a la meteorologia.
- En els satèl·lits GOES 1-3 permet obtenir imatges en bandes en les regions espectrals del VIS-IRp [540,700] i l'IRol [10500,12600 nm] amb una resolució espacial al nadir de 1000 m al VIS-IRp i de 8000 m a l'IRol.
. Les escenes presenten una resolució radiomètrica de 6 bits per al VIS-IRp i de 8 bits per a l'IRol, es capten amb tecnologia d'escaneig transversal i es distribueixen amb una cobertura territorial de tot el disc terrestre en 30 minuts.
- En els satèl·lits GMS 1-4 permet obtenir imatges en les regions espectrals del VIS-IRp [500,750 nm] i l'IRol [10500,12500] amb una resolució espacial al nadir de 1250 m en la regió del VIS-IRp i de 5000 m en la de l'IRol.
- En el satèl·lit GMS-5 permet obtenir imatges en les regions espectrals del VIS-IRp [500,750 nm], l'IRom [6500,7000 nm] i l'IRol [10500,11500 nm; 11500,12500 nm] amb una resolució espacial al nadir de 1250 m en el VIS-IRp i de 5000 m en l'IRom i l'IRol.
. Les escenes als GMS 1-5 presenten una resolució radiomètrica de 6 bits per al VIS-IRp i de 8 bits per a l'IRom (només al GMS-5) i l'IRol, i es distribueixen amb una cobertura territorial de tot el disc terrestre de 30 minuts.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
VISSR 2 VISSR 2

Teledetecció > Sensors

  • ca  MVIRI, n m
  • ca  Meteosat Visible and Infrared Imager, n m sin. compl.
  • ca  MSR 2, n m sin. compl.
  • ca  Multispectral Radiometer, n m sin. compl.
  • ca  Visible and Infrared Spin Scan Radiometer, n m sin. compl.
  • ca  VISSR 2, n m sin. compl.

Teledetecció > Sensors

Definición
Acrònim de Meteosat Visible and Infrared Imager, 'generador d'imatges del visible i l'infraroig de Meteosat'.

Sensor de teledetecció instal·lat a bord dels satèl·lits de la sèrie Meteosat (concretament als Meteosat 1-7), destinat majoritàriament a l'estudi de la meteorologia (cobertura i altitud dels núvols, humitat a la troposfera, etc.).

Permet obtenir imatges en 3 bandes de les regions espectrals del VIS-IRp [500,900 nm], l'IRom [5700,7100 nm] i l'IRol [10500,12500 nm], amb una resolució espacial al nadir de 2500 m en el VIS-IRp i 5000 m en l'IRom i l'IRol. Les seves escenes es capten amb tecnologia d'escaneig transversal i es distribueixen amb una cobertura territorial de tot el disc terrestre cada 30 minuts.

MSR i VISSR són els acrònims de Multispectral Radiometer ('radiòmetre multiespectral') i Visible and Infrared Spin Scan Radiometer ('radiòmetre d'escaneig de gir del visible i infraroig'), respectivament.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
VISSR Atmospheric Sounder VISSR Atmospheric Sounder

Teledetecció > Sensors

  • ca  VAS, n f
  • ca  VISSR Atmospheric Sounder, n f sin. compl.

Teledetecció > Sensors

Definición
Acrònim de VISSR Atmospheric Sounder, 'sonda atmosfèrica VISSR'.

Sensor de teledetecció instal·lat a bord dels satèl·lits de la sèrie GOES (concretament als GOES 4-7), successor del sensor VISSR instal·lat als GOES 1-3, destinat majoritàriament a la meteorologia (temperatura i distribució dels núvols, vents i vapor d'aigua).

Permet obtenir imatges en 1 banda en la regió espectral del VIS [550,700 nm] i en 5 bandes en l'IRom [3945 nm; 4484 nm; 4525 nm; 6725 nm; 7261 nm de longitud d'ona central] i en 7 bandes en l'IRol [11173 nm; 12658 nm; 13330 nm; 13984 nm (dues bandes); 14480 nm; 14734 nm de longitud d'ona central], amb una resolució espacial al nadir de 900 m en el VIS i entre 7000 m i 14000 m en l'IRom i l'IRol. Les seves escenes es capten amb tecnologia d'escaneig transversal.

El sensor pot treballar en tres modes d'operació:
- el mode VISSR, que opera igual que el seu predecessor;
- el mode MSI (multiespectral imaging, captació d'imatges multiespectrals), amb mesures del vapor d'aigua atmosfèric, la temperatura i la distribució dels núvols, i la temperatura de la superfície terrestre cada 3 minuts;
- el mode DS (dwell sounding, sondatge resident) per a l'obtenció del contingut de vapor d'aigua atmosfèric i de CO2; no pot ésser utilitzat simultàniament amb els anteriors.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6