Vuelva a la lista de diccionarios online

Diccionaris cartogràfics

Presentación

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

  • ca  sonar d'escombratge lateral, n m
  • ca  sonar lateral, n m sin. compl.
  • es  sonar de barrido lateral
  • en  side looking sonar
  • en  sidescan sonar

Fotogrametria

Definición
Sonar que emet feixos de polsos sonors de forma perpendicular al fons marí i a banda i banda de la trajectòria de la nau, i forma una imatge de la intensitat del senyal de retorn.

Nota

  • La imatge monoscòpica presenta un clar en l'àrea de sota el transductor. El feix és estret en el pla horitzontal i ample en el pla vertical.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
  • ca  sonar remolcat, n m
  • es  sonar remolcado
  • en  towfish

Fotogrametria

Definición
Transductor hidrodinàmic submergit i arrossegat per l'embarcació, que transmet i rep els polsos de so.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
  • ca  sonda 1, n f
  • es  sonda
  • en  sounder

Teledetecció > Sensors > Tecnologia i tipus

Definición
Sensor, actiu o passiu, que mesura les característiques d'un medi a través del qual es transmet un senyal electromagnètic o sonor.

En teledetecció són comuns els radiòmetres que permeten mesurar el perfil atmosfèric de temperatura, pressió, contingut d'elements químics, etc., en funció de l'alçada. Les sondes d'observació nadiral prenen les mesures en el pla horitzontal, mentre que les sondes del limbe terrestre ho fan en el pla vertical.

Vegeu, com a exemple de sonda passiva, HIRS, i com a exemple de sonda activa, sodar.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
  • ca  globus sonda, n m
  • ca  sonda 2, n f sin. compl.
  • es  globo sonda
  • es  sonda sin. compl.
  • en  weather balloon

Teledetecció > Plataformes > Tecnologia i tipus

Definición
Globus lliure, no tripulat ni fermat, que porta instruments meteorològics, com ara radiosondes, per a mesurar en altitud variables atmosfèriques com ara la pressió, la temperatura, la humitat, etc., que són transmeses a terra fins que l'aparell esclata perquè la pressió externa és insuficient.

Generalment, un globus sonda esclata entre els 20 i els 35 km d'altitud, segons les seves característiques.

Els globus sonda són emprats en teledetecció com a font de dades per a les correccions radiomètriques, tot i que la relativa escassetat geogràfica (uns 800 llocs de llançament repetit a tot el món) i temporal (dos cops al dia, a les 0 h i a les 12 h UTC) dels seus llançaments, combinada amb l'alta heterogeneïtat de l'atmosfera, fan que els globus sonda enviats sistemàticament no proporcionin en general dades prou adequades, per la qual cosa en certes campanyes de teledetecció hom fa llançaments ad hoc d'aquests instruments.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
  • ca  sonda espacial, n f
  • es  sonda espacial
  • en  space probe

Teledetecció > Plataformes > Tecnologia i tipus

Definición
Giny, de dimensions molt variables, que s'envia a l'espai amb la finalitat d'estudiar altres planetes, satèl·lits del sistema solar, l'espai interplanetari o interestel·lar, etc.

Les principals agències espacials han llançat sondes espacials amb diferents objectius.

Per exemple, la soviètica Venera 7, llançada el 17 d'agost de 1970, va ser el primer giny capaç d'aterrar en un altre planeta (Venus) i enviar dades a la Terra, i la nord-americana Voyager 1, llançada el 5 de setembre de 1977, va ser la primera a captar imatges detallades de llunes de Júpiter (1979) i Saturn (1980).

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
  • ca  sonograma, n m
  • es  sonograma
  • en  sonogram

Fotogrametria

Definición
Imatge del fons d'una massa d'aigua obtinguda per sonar, en la qual la brillantor representa la intensitat del senyal acústic de retorn.

Nota

  • En un sonograma, els objectes que sobresurten del fons produeixen un retorn més alt i presenten una brillantor més baixa en la imatge, mentre que les zones en ombra, que no produeixen cap retorn, apareixen amb brillantor elevada.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
  • ca  soroll, n m
  • es  ruido
  • fr  bruit
  • it  rumore
  • en  noise
  • de  Geräusch

Cartografia > Teoria de la comunicació i de la informació

Definición
Pertorbació produïda en la lectura d'un mapa a causa de l'excés d'informació o d'un tractament gràfic massa dens i inadequat, en l'àmbit de la teoria de la comunicació aplicada a la cartografia.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
  • ca  soroll, n m
  • es  ruido
  • en  noise

Sistemes d'informació geogràfica > Matemàtiques > Estadística

Definición
Error no sistemàtic present en unes dades, una transmissió d'informació, etc.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
  • ca  soroll, n m
  • es  ruido
  • en  noise

Teledetecció

Definición
Qualsevol senyal no desitjat, típicament de distribució aleatòria, que interfereix en el senyal rebut amb informació no desitjada.

Per exemple, en un radar d'obertura sintètica comunament hi ha dues classes de soroll: l'additiu (receptor) i el dependent del senyal, que pot ser tant additiu com multiplicatiu.

La quantitat relativa de soroll additiu és descrita per la relació senyal-soroll.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
  • ca  soroll, n m
  • es  ruido
  • en  noise

Fotogrametria

Definición
Interferència en un senyal primari generada per un senyal secundari extern o a causa del mal funcionament del sistema respecte del comportament normal, que introdueix variacions aleatòries i que redueix la informació continguda en el senyal original.

Nota

  • Com més baixa és la intensitat del senyal primari més difícil és discriminar-lo del soroll.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8