síntesi de colors
síntesi de colors
Fotogrametria
- ca síntesi de colors, n f
- es síntesis de color
- en color synthesis
Fotogrametria
Definición
Procés de generació d'una imatge en color en un dispositiu utilitzant una combinació de colors primaris.
Nota
- La síntesi de colors pot ser additiva o subtractiva.
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
síntesi subtractiva
síntesi subtractiva
Fotogrametria
- ca síntesi subtractiva, n f
- es síntesis sustractiva
- en subtractive synthesis
Fotogrametria
Definición
Síntesi de colors en què s'utilitza una barreja de colors subtractius, groc, cian i magenta, i processos de reflexió i absorció de l'energia lluminosa incident sobre una superfície.
Nota
- Una superfície cian absorbeix vermell, una superfície magenta absorbeix verd i si és groga absorbeix blau. La barreja dels colors primaris subtractius entre si i en diferents proporcions dona com a resultat colors secundaris. La combinació en igual proporció dels primaris dona lloc a l'absorció total, o negre. La utilització de pigments o filtres i la fotografia en color és una aplicació de la síntesi subtractiva.
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
SIR
SIR
Teledetecció > Sensors
- ca SIR, n m
- ca Shuttle Imaging Radar, n m sin. compl.
Teledetecció > Sensors
Definición
Acrònim de Shuttle Imaging Radar, 'radar generador d'imatges del Shuttle'.
Nom genèric de les 4 missions de radar d'obertura sintètica desenvolupades per la NASA i pel JPL entre els anys 1981 i 1994.
Vegeu SIR-A, SIR-B i SIR-C/X-SAR.
Nom genèric de les 4 missions de radar d'obertura sintètica desenvolupades per la NASA i pel JPL entre els anys 1981 i 1994.
Vegeu SIR-A, SIR-B i SIR-C/X-SAR.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
SIR-A
SIR-A
Teledetecció > Sensors
- ca SIR-A, n m
- ca Shuttle Imaging Radar-A, n m sin. compl.
Teledetecció > Sensors
Definición
Acrònim de Shuttle Imaging Radar-A, 'radar generador d'imatges-A del Shuttle'.
Radar d'obertura sintètica instal·lat a bord de l'Space Shuttle Columbia pràcticament amb el mateix disseny que el SeaSat SAR.
Permet obtenir imatges en la regió espectral de les microones (banda L), amb una resolució espacial de 40 m tant en l'abast com en l'azimut. Les seves escenes es capten amb un angle d'incidència nominal de 50° i es distribueixen amb una cobertura territorial de 50 km (dallada).
Informació tècnica del sensor:
- Polarització: HH
- Durada del pols (s): 30.4E-06
- Amplada de banda (MHz): 6
- Angle d'incidència (°): 50
- Resolució espacial en l'abast (m): 40
- Resolució espacial en l'azimut (m): 40
- Nombre d'observacions: 6
- Dallada (km): 50
- Bandes espectrals (freqüència, GHz): 1.275
Radar d'obertura sintètica instal·lat a bord de l'Space Shuttle Columbia pràcticament amb el mateix disseny que el SeaSat SAR.
Permet obtenir imatges en la regió espectral de les microones (banda L), amb una resolució espacial de 40 m tant en l'abast com en l'azimut. Les seves escenes es capten amb un angle d'incidència nominal de 50° i es distribueixen amb una cobertura territorial de 50 km (dallada).
Informació tècnica del sensor:
- Polarització: HH
- Durada del pols (s): 30.4E-06
- Amplada de banda (MHz): 6
- Angle d'incidència (°): 50
- Resolució espacial en l'abast (m): 40
- Resolució espacial en l'azimut (m): 40
- Nombre d'observacions: 6
- Dallada (km): 50
- Bandes espectrals (freqüència, GHz): 1.275
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
SIR-B
SIR-B
Teledetecció > Sensors
- ca SIR-B, n m
- ca Shuttle Imaging Radar-B, n m sin. compl.
Teledetecció > Sensors
Definición
Acrònim de Shuttle Imaging Radar-B, 'radar generador d'imatges-B del Shuttle'.
Radar d'obertura sintètica instal·lat a bord de l'Space Shuttle Challenger que permet obtenir imatges en la regió espectral de les microones (banda L), amb una resolució espacial en l'abast de 25 m i en l'azimut entre 17 i 58 m.
Les seves escenes presenten una resolució radiomètrica entre 3 i 6 bits, es capten amb un angle d'incidència nominal variable entre 15 i 64° i es distribueixen amb una cobertura territorial entre 10 i 60 km (dallada).
Informació tècnica del sensor:
- Polarització: HH
- Durada del pols (s): 30.4E-06
- Amplada de banda (MHz): 12
- Angle d'incidència (°): 15-64
- Resolució espacial en l'abast (m): 25
- Resolució espacial en l'azimut (m): 17-58
- Nombre d'observacions: 4
- Dallada (km): 10-60
- Bandes espectrals (freqüència, GHz): 1.275
Radar d'obertura sintètica instal·lat a bord de l'Space Shuttle Challenger que permet obtenir imatges en la regió espectral de les microones (banda L), amb una resolució espacial en l'abast de 25 m i en l'azimut entre 17 i 58 m.
Les seves escenes presenten una resolució radiomètrica entre 3 i 6 bits, es capten amb un angle d'incidència nominal variable entre 15 i 64° i es distribueixen amb una cobertura territorial entre 10 i 60 km (dallada).
Informació tècnica del sensor:
- Polarització: HH
- Durada del pols (s): 30.4E-06
- Amplada de banda (MHz): 12
- Angle d'incidència (°): 15-64
- Resolució espacial en l'abast (m): 25
- Resolució espacial en l'azimut (m): 17-58
- Nombre d'observacions: 4
- Dallada (km): 10-60
- Bandes espectrals (freqüència, GHz): 1.275
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
SIR-C/X-SAR
SIR-C/X-SAR
Teledetecció > Sensors
- ca SIR-C/X-SAR, n m
- ca Spaceborne Imaging Radar-C/X-band Synthetic Aperture Radar, n m sin. compl.
Teledetecció > Sensors
Definición
Acrònim de Spaceborne Imaging Radar-C/X-band Synthetic Aperture Radar, 'radar generador d'imatges espacioportat-C/radar d'obertura sintètica en banda X'.
Sistema format per tres radars d'obertura sintètica en dos subsistemes separats (dos radars d'obertura sintètica al SIR-C i un a l'X-SAR) a bord de l'Space Shuttle-59 i l'Space Shuttle-68.
Permet obtenir imatges en la regió espectral de les microones (banda L i banda C per al SIR-C i banda X per a l'X-SAR), amb una resolució espacial en l'abast de 13 m (banda L), de 26 m (banda C) i de 10 i 20 m (banda X) i, en l'azimut, de 30 m. Les seves escenes es capten amb una antena orientable amb un angle d'incidència nominal variable entre 15 i 55° per a obtenir imatges amb múltiples angles i es distribueixen amb una cobertura territorial entre 15 i 90 km (dallada) per al SIR-C i entre 15 i 60 km (dallada) per a l'X-SAR.
Informació tècnica del sensor:
- Polarització: HH, HV, VH i VV (SIR-C); VV (X-SAR)
- Durada del pols (s): 33.8E-06, 16.9E-06, 8.5E-06 (SIR-C); 40E-06 (X-SAR)
- Amplada de banda (MHz): 10, 20 i 40
- Angle d'incidència (°): 15-55
- Resolució espacial en l'abast (m): 13 (banda L), 26 (banda C), 10 i 20 (banda X)
- Resolució espacial en l'azimut (m): 30
- Nombre d'observacions: 4
- Dallada (km): 15-90 km (SIR-C); 15-60 km (X-SAR).
- Bandes espectrals (freqüència, GHz): 1.275 i 5.17 (SIR-C); 9.67 (X-SAR)
Sistema format per tres radars d'obertura sintètica en dos subsistemes separats (dos radars d'obertura sintètica al SIR-C i un a l'X-SAR) a bord de l'Space Shuttle-59 i l'Space Shuttle-68.
Permet obtenir imatges en la regió espectral de les microones (banda L i banda C per al SIR-C i banda X per a l'X-SAR), amb una resolució espacial en l'abast de 13 m (banda L), de 26 m (banda C) i de 10 i 20 m (banda X) i, en l'azimut, de 30 m. Les seves escenes es capten amb una antena orientable amb un angle d'incidència nominal variable entre 15 i 55° per a obtenir imatges amb múltiples angles i es distribueixen amb una cobertura territorial entre 15 i 90 km (dallada) per al SIR-C i entre 15 i 60 km (dallada) per a l'X-SAR.
Informació tècnica del sensor:
- Polarització: HH, HV, VH i VV (SIR-C); VV (X-SAR)
- Durada del pols (s): 33.8E-06, 16.9E-06, 8.5E-06 (SIR-C); 40E-06 (X-SAR)
- Amplada de banda (MHz): 10, 20 i 40
- Angle d'incidència (°): 15-55
- Resolució espacial en l'abast (m): 13 (banda L), 26 (banda C), 10 i 20 (banda X)
- Resolució espacial en l'azimut (m): 30
- Nombre d'observacions: 4
- Dallada (km): 15-90 km (SIR-C); 15-60 km (X-SAR).
- Bandes espectrals (freqüència, GHz): 1.275 i 5.17 (SIR-C); 9.67 (X-SAR)
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
SIRAL
SIRAL
Teledetecció > Sensors
- ca SIRAL, n m
- ca Synthetic Aperture Interferometric Radar Altimeter, n m sin. compl.
Teledetecció > Sensors
Definición
Acrònim de Synthetic Aperture Interferometric Radar Altimeter, 'altímetre radar interferomètric d'obertura sintètica'.
Sensor de teledetecció instal·lat a bord dels satèl·lits de la sèrie CryoSat destinat a la mesura del gruix de les capes de gel continental i el gruix de la capa de gel marí que flota als oceans per a avaluar les seves variacions interanuals.
Permet obtenir dades en la regió espectral de les microones (banda Ku). Disposa de tres modes d'operació:
- mode baixa resolució (LRM, low resolution mode), en el qual el sensor opera en mode convencional d'empremta limitada per pols sobre extensions de terreny amb topografia homogènia, amb un diàmetre d'empremta de 15 km;
- mode radar d'obertura sintètica (SAR, synthetic aperture radar), en el qual la resolució del sensor al llarg de la traça es millora mitjançant la tècnica delay-Doppler altimetry (altimetria amb endarreriment Doppler) amb la descomposició del feix d'antena principal en un conjunt de 64 feixos més estrets en àrees rectangulars adjacents d'uns 250 m de resolució al llarg de la traça (aquest mode s'utilitza per a augmentar l'exactitud de les mesures en zones no homogènies, especialment en zones on la rugositat és elevada, com ara sobre el gel marí);
- mode interferomètric (interferometric mode), en el qual es milloren les estimacions de l'altura en zones de topografia variable, usat principalment en els marges de les plaques de gel amb elevats pendents.
El sensor permet una resolució en l'abast de 0.45 m i una exactitud en les mesures de gruix de les capes de gel entre 1.6 cm/any per al gel marí, 0.17 cm/any per al gel antàrtic i 3.3 cm/any per a mesures a escala regional.
Informació tècnica del sensor:
- Longitud del pols (s): [c] 1.17E-07
- Diàmetre d'empremta (km): 15
- Amplada de banda (MHz): 350; 40 (mode radar d'obertura sintètica)
- Resolució en l'abast (m): 0.45
- Exactitud de les mesures: variació del gruix gel (cm/any): 1.6 (gel marí); 0.17 (gel antàrtic); 3.3 (escala regional)
- Bandes espectrals (freqüència, GHz): Ku: 13.575
Sensor de teledetecció instal·lat a bord dels satèl·lits de la sèrie CryoSat destinat a la mesura del gruix de les capes de gel continental i el gruix de la capa de gel marí que flota als oceans per a avaluar les seves variacions interanuals.
Permet obtenir dades en la regió espectral de les microones (banda Ku). Disposa de tres modes d'operació:
- mode baixa resolució (LRM, low resolution mode), en el qual el sensor opera en mode convencional d'empremta limitada per pols sobre extensions de terreny amb topografia homogènia, amb un diàmetre d'empremta de 15 km;
- mode radar d'obertura sintètica (SAR, synthetic aperture radar), en el qual la resolució del sensor al llarg de la traça es millora mitjançant la tècnica delay-Doppler altimetry (altimetria amb endarreriment Doppler) amb la descomposició del feix d'antena principal en un conjunt de 64 feixos més estrets en àrees rectangulars adjacents d'uns 250 m de resolució al llarg de la traça (aquest mode s'utilitza per a augmentar l'exactitud de les mesures en zones no homogènies, especialment en zones on la rugositat és elevada, com ara sobre el gel marí);
- mode interferomètric (interferometric mode), en el qual es milloren les estimacions de l'altura en zones de topografia variable, usat principalment en els marges de les plaques de gel amb elevats pendents.
El sensor permet una resolució en l'abast de 0.45 m i una exactitud en les mesures de gruix de les capes de gel entre 1.6 cm/any per al gel marí, 0.17 cm/any per al gel antàrtic i 3.3 cm/any per a mesures a escala regional.
Informació tècnica del sensor:
- Longitud del pols (s): [c] 1.17E-07
- Diàmetre d'empremta (km): 15
- Amplada de banda (MHz): 350; 40 (mode radar d'obertura sintètica)
- Resolució en l'abast (m): 0.45
- Exactitud de les mesures: variació del gruix gel (cm/any): 1.6 (gel marí); 0.17 (gel antàrtic); 3.3 (escala regional)
- Bandes espectrals (freqüència, GHz): Ku: 13.575
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
SIRS
SIRS
Teledetecció > Sensors
- ca SIRS, n m
- ca Satellite Infrared Spectrometer, n m sin. compl.
Teledetecció > Sensors
Definición
Acrònim de Satellite Infrared Spectrometer, 'espectròmetre satel·litari d'infraroig'.
Sensor de teledetecció instal·lat a bord dels satèl·lits de la sèrie Nimbus (concretament als Nimbus-3 i Nimbus-4), destinat majoritàriament a l'estudi dels perfils de temperatura de l'atmosfera.
- En el Nimbus-3 permet obtenir dades en la regió espectral de l'IRol, en 1 banda centrada en la finestra atmosfèrica [11100 nm] i 7 bandes en la finestra atmosfèrica del CO2 [11000,15000 nm].
- En el Nimbus-4 permet obtenir imatges en les regions espectrals de l'IRol [11100 nm], en 1 banda en la finestra atmosfèrica abans esmentada, i de l'IRol-IRl [11000,36000 nm], en 13 bandes en la finestra del CO2 i el H2O.
Les dades presenten una resolució espacial al nadir d'uns 220000 m en el Nimbus-3 i de 215000 m en el Nimbus-4, amb una dallada total d'uns 1800 km.
Sensor de teledetecció instal·lat a bord dels satèl·lits de la sèrie Nimbus (concretament als Nimbus-3 i Nimbus-4), destinat majoritàriament a l'estudi dels perfils de temperatura de l'atmosfera.
- En el Nimbus-3 permet obtenir dades en la regió espectral de l'IRol, en 1 banda centrada en la finestra atmosfèrica [11100 nm] i 7 bandes en la finestra atmosfèrica del CO2 [11000,15000 nm].
- En el Nimbus-4 permet obtenir imatges en les regions espectrals de l'IRol [11100 nm], en 1 banda en la finestra atmosfèrica abans esmentada, i de l'IRol-IRl [11000,36000 nm], en 13 bandes en la finestra del CO2 i el H2O.
Les dades presenten una resolució espacial al nadir d'uns 220000 m en el Nimbus-3 i de 215000 m en el Nimbus-4, amb una dallada total d'uns 1800 km.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
sisena forma normal
sisena forma normal
Sistemes d'informació geogràfica > Informàtica > Bases de dades > Modelització de dades
- ca sisena forma normal, n f
- es sexta forma normal
- en sixth normal form
Sistemes d'informació geogràfica > Informàtica > Bases de dades > Modelització de dades
Definición
Disseny de taula d'una base de dades relacional que, a més de ser en cinquena forma normal, compleix la condició que no presenta cap dependència d'unió relacional.
Nota
-
1. La sisena forma normal està pensada per a descompondre les taules en components irreductibles.
2. La sisena forma normal té interès principalment per al tractament de dades d'intervals, especialment per a bases de dades temporals. -
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
sistema actiu
sistema actiu
Teledetecció > Sensors > Tecnologia i tipus
- ca sensor actiu, n m
- ca sistema actiu, n m sin. compl.
- es sensor activo
- es sistema activo sin. compl.
- en active sensor
- en active system sin. compl.
Teledetecció > Sensors > Tecnologia i tipus
Definición
Sensor capaç d'emetre un senyal propi, típicament radiació electromagnètica o ones sonores, vers un objecte que es vol observar i, si l'objecte proporciona un eco cap al sensor, de captar-lo i transformar-lo en un senyal, analògic o digital segons el sensor.
A part de la intensitat, que lògicament varia en funció de la reflectància de l'objecte, en la majoria de casos el senyal d'eco és de característiques similars a l'emès, tot i que també pot presentar canvis en aspectes com la polarització (habitual en radar) o, fins i tot, en la longitud d'ona (per exemple, en la fluorescència induïda per làser).
Els dos casos més habituals de sensors actius d'observació de la Terra que envien i reben radiació electromagnètica són el lidar i el radar, mentre que el cas habitual de sensors actius que treballen amb ones sonores és el sonar.
En els sensors actius el senyal rebut pot ser modificat per les característiques del medi de transmissió (en els seus trajectes d'emissió des del sensor i d'eco des de l'objecte), per les característiques dels objectes circumdants, etc., però actuen en condicions més controlades que els sensors passius per tal com en els primers es coneixen les característiques del senyal enviat a l'objecte d'estudi (intensitat del senyal, polarització, etc.). Com a contrapartida, però, la seva construcció és molt més costosa i complexa (disseny d'emissor i receptor, per exemple) i, en certes longituds d'ona, estan fortament limitats pel que fa a la quantitat d'energia necessària per a generar el senyal que es vol enviar.
D'altra banda, els sensors actius poden operar de dia i de nit (cosa que en el cas dels sensors passius basats en radiació electromagnètica pràcticament només s'esdevé en longituds d'ona de l'IRt o més grans).
Finalment, cal destacar que els sensors actius emprats per a estudis d'altimetria permeten obtenir dades sobre superfícies, com la de la sorra, la de l'aigua o la del gel, on la manca de textura fa que les tècniques fotogramètriques clàssiques (basades sobretot en imatges de sensors passius que operen en longituds d'ona del VIS i l'IRp) no trobin punts homòlegs i presentin importants problemes.
A part de la intensitat, que lògicament varia en funció de la reflectància de l'objecte, en la majoria de casos el senyal d'eco és de característiques similars a l'emès, tot i que també pot presentar canvis en aspectes com la polarització (habitual en radar) o, fins i tot, en la longitud d'ona (per exemple, en la fluorescència induïda per làser).
Els dos casos més habituals de sensors actius d'observació de la Terra que envien i reben radiació electromagnètica són el lidar i el radar, mentre que el cas habitual de sensors actius que treballen amb ones sonores és el sonar.
En els sensors actius el senyal rebut pot ser modificat per les característiques del medi de transmissió (en els seus trajectes d'emissió des del sensor i d'eco des de l'objecte), per les característiques dels objectes circumdants, etc., però actuen en condicions més controlades que els sensors passius per tal com en els primers es coneixen les característiques del senyal enviat a l'objecte d'estudi (intensitat del senyal, polarització, etc.). Com a contrapartida, però, la seva construcció és molt més costosa i complexa (disseny d'emissor i receptor, per exemple) i, en certes longituds d'ona, estan fortament limitats pel que fa a la quantitat d'energia necessària per a generar el senyal que es vol enviar.
D'altra banda, els sensors actius poden operar de dia i de nit (cosa que en el cas dels sensors passius basats en radiació electromagnètica pràcticament només s'esdevé en longituds d'ona de l'IRt o més grans).
Finalment, cal destacar que els sensors actius emprats per a estudis d'altimetria permeten obtenir dades sobre superfícies, com la de la sorra, la de l'aigua o la del gel, on la manca de textura fa que les tècniques fotogramètriques clàssiques (basades sobretot en imatges de sensors passius que operen en longituds d'ona del VIS i l'IRp) no trobin punts homòlegs i presentin importants problemes.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
