Back to top
  • ca  servomotor, n m
  • es  servomotor
  • en  servomotor

Fotogrametria

Definición
Dispositiu electromecànic automàtic que, mitjançant sensors de resposta, té control de l'estat i permet corregir el comportament d'un mecanisme.

Nota

  • En un restituïdor fotogramètric, el servomotor permet regular el moviment del portaplaques i els components del sistema òptic.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
  • ca  sessió, n f
  • es  sesión
  • en  session

Sistemes d'informació geogràfica > Informàtica > Programari

Definición
Període de temps transcorregut entre l'obertura i el tancament d'un programa.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
  • ca  sessió d'edició, n f
  • es  sesión de edición
  • en  edit session

Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Edició i conversió de dades

Definición
Cadascun dels períodes de treball amb un programa de SIG en mode d'edició.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
  • ca  Severjanin, n m

Teledetecció > Sensors

Definición
Radar d'obertura sintètica instal·lat a bord dels satèl·lits de la sèrie Meteor (concretament al Meteor-M N1 i el Meteor-M N2), destinat majoritàriament a l'observació del terreny.

Permet obtenir imatges en la regió espectral de les microones (banda X [9.623 GHz]) amb una resolució espacial entre 400 i 500 m, o entre 700 i 1000 m (en funció del mode d'operació), i amb una cobertura territorial d'uns 600 km. La resolució temporal és de 30 dies.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
  • ca  SEVIRI, n m
  • ca  Spinning Enhanced Visible and Infrared Imager, n m sin. compl.

Teledetecció > Sensors

Definición
Acrònim de Spinning Enhanced Visible and Infrared Imager, 'captador rotatori millorat d'imatges en el visible i l'infraroig'.

Sensor de teledetecció instal·lat a bord dels satèl·lits de la sèrie Meteosat (concretament als Meteosat-8, Meteosat-9, Meteosat-10 i Meteosat-11), destinat majoritàriament a l'estudi de la meteorologia.

Permet obtenir imatges en les regions espectrals del VIS, l'IRp, l'IRoc, l'IRom i l'IRol, en bandes denominades numèricament, o segons la longitud d'ona central de la banda expressada en μm, o segons la seva principal utilitat. Així, hi ha 1 banda pancromàtica denominada HRV (high-resolution visible, banda en el visible d'alta resolució, destinada a la detecció de núvols i a l'estudi del perfil vertical d'humitat de l'atmosfera), 2 bandes en el VIS i 9 bandes en l'IR, de les quals 2 són denominades WV (water vapor, 'vapor d'aigua', destinades a la seva detecció) i 7 bandes són denominades IR (destinades a la discriminació entre gel-neu i núvols -bandes IR1.6 i IR8.7- i a l'estudi dels aerosols de l'atmosfera -banda IR1.6-; a la detecció de núvols baixos, boira i fum de focs forestals -banda IR3.9-; a la detecció d'ozó -banda IR9.7-; a la detecció de CO2 -banda IR13.4-; a la detecció de la temperatura de la superfície terrestre i marina -bandes IR10.8 i IR12.0-).

La resolució espacial al nadir és de 1400 m (o 1670 m, segons les fonts) en la banda HRV (però que es distribueix remostrejada a 1000 m) i de 4800 m en la resta (però que es distribueix remostrejada a 3000 m). Les seves escenes es digitalitzen amb una resolució radiomètrica de 12 bits per a una resolució efectiva de 10 bits, es formen d'est a oest mitjançant la combinació del gir de la plataforma (100 rpm) i la rotació del mirall d'exploració del sensor i es distribueixen amb una cobertura territorial de tot el disc terrestre sobre l'encreuament del meridià de Greenwich amb l'equador. La seva resolució temporal és de 15 minuts.

Informació tècnica del sensor:

- FOV (°): 18.4
- Dallada (km): cobertura completa del disc terrestre cada 15 minuts
- IFOV (mrad) [c]: 0.08390
- Resolució espacial (m): 4800 (visió nadiral), 3000.0 (remostreig visió nadiral), 210604.3 ([c] extrems laterals de la imatge) [totes les dades a l'equador]
- Nombre de mostres (columnes): 3750
- Bandes espectrals (longitud d'ona, nm): 01 (VIS0.6): [560,710]; 02 (VIS0.8): [740,880]; 03 (IR1.6): [1500,1780]; 04 (IR3.9): [3480,4360]; 05 (WV 6.2): [5350,7150]; 06 (WV 7.3): [6850,7850]; 07 (IR8.7): [8300,9100]; 08 (IR9.7): [9380,9940]; 09 (IR10.8): [9800,11800]; 10 (IR12.0): [11000,13000]; 11 (IR13.4): [12400,14400]

- FOV (°): 18.4
- Dallada (km): cobertura completa del disc terrestre cada 15 minuts
- IFOV (mrad) [c]: 0.02797
- Resolució espacial (m): 1400 o 1670 segons les fonts (visió nadiral), 1000.00 (remostreig visió nadiral), 121719.08 ([c] extrems laterals de la imatge) [totes les dades a l'equador]
- Nombre de mostres (columnes): 11250
- Bandes espectrals (longitud d'ona, nm): 12 (HRV): [600,900]

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
  • ca  sexagesimal, adj
  • es  sexagesimal
  • fr  sexagésimal -ale
  • it  sessagesimale
  • en  sexagesimal
  • de  Kartenserver

Cartografia > Geometria, mètrica i topologia

Definición
Relatiu al sistema de mesura angular que divideix el cercle en 360° i, en conseqüència, l'angle recte mesura 90°.

Nota

  • 1° equival a 60' i 1' equival a 60''. Constitueix el sistema més tradicional i s'aplica obligatòriament a la xarxa geogràfica de longituds i latituds.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
  • ca  sextant, n m
  • es  sextante
  • fr  sextant
  • it  sestante
  • en  sextant
  • de  Sextant

Cartografia > Astronomia, orientació i navegació

Definición
Instrument astronòmic proveït d'un limbe graduat, que abasta un arc de 60°, i de dos miralls, un dels quals es mou solidàriament amb una alidada mentre l'altre roman fix, i que permet mesurar l'altura dels astres des d'un vaixell o des d'un avió.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
  • ca  Simple Feature Access
  • ca  Simple Features sin. compl.
  • ca  SFA sigla

Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Infraestructures de dades espacials

Definición
Especificació estàndard d'Open Geospatial Consortium, també coneguda com a ISO 19125, que descriu l'arquitectura comuna per a implementar la geometria d'elements simples.

És un model orientat a objectes, en què la classe bàsica Geometry té com a subclasses Point, Curve, Surface i GeometryCollection. El model estès té classes especialitzades per a les col·leccions en 0, 1 i 2 dimensions (MultiPoint, MultiLineString i MultiPolygon), a més de les superclasses MultiCurve i MultiSurface com a generalització per a les col·leccions de corbes i superfícies.

A partir de l'arquitectura bàsica, Open Geospatial Consortium ha definit especificacions d'implementació d'elements simples en els entorns OLE/COM, CORBA i SQL.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
  • ca  SFM-2, n m

Teledetecció > Sensors

Definición
Espectròmetre instal·lat a bord del satèl·lit Meteor-3M-1 destinat majoritàriament a l'estudi de la distribució vertical del O3.

Permet obtenir imatges en les regions espectrals de l'UV-VIS [250 a 600 nm], en 4 bandes, en una altitud compresa entre 5 i 80 km.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
  • ca  sistema de gestió de bases de dades, n m
  • ca  gestor de bases de dades, n m sin. compl.
  • ca  SGBD, n m sigla
  • es  gestor de bases de datos
  • es  sistema de gestión de bases de datos
  • es  SGBD sigla
  • en  database management system
  • en  DBMS sigla

Sistemes d'informació geogràfica > Informàtica > Bases de dades > Sistemes de gestió de bases de dades

Definición
Programari que controla l'organització, emmagatzematge, gestió, modificació, recuperació i seguretat de les dades en una base de dades, d'acord amb un determinat model de dades subjacent.

Nota

  • Un sistema de gestió de base de dades proporciona accés unificat a les dades, independència de l'estructuració i emmagatzematge de les dades respecte de les aplicacions, definició i aplicació automàtica de restriccions d'integritat, gestió d'accessos, usuaris i seguretat, gestió de concurrència, control de transaccions i capacitat de recuperació. Sol estar format per diversos programes que acompleixen tasques específiques i inclou necessàriament un llenguatge de definició de dades i un llenguatge de manipulació de dades.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8