sentència condicional
sentència condicional
Sistemes d'informació geogràfica > Informàtica > Programació
- ca sentència condicional, n f
- es sentencia condicional
- en conditional statement
Sistemes d'informació geogràfica > Informàtica > Programació
Definición
Instrucció d'un llenguatge de programació que avalua el valor vertader o fals d'una expressió lògica i transfereix el control a una instrucció o una altra segons que el valor de l'expressió lògica sigui cert o fals.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
sentència d'assignació
sentència d'assignació
Sistemes d'informació geogràfica > Informàtica > Programació
- ca sentència d'assignació, n f
- es sentencia de asignación
- en assignment statement
Sistemes d'informació geogràfica > Informàtica > Programació
Definición
Instrucció d'un llenguatge de programació que estableix el valor d'una variable, ja sigui una constant o el resultat d'una expressió de càlcul.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
Sentinel
Sentinel
Teledetecció > Sèries i constel·lacions
- ca Sentinel, n m
Teledetecció > Sèries i constel·lacions
Definición
Sèrie de satèl·lits de teledetecció gestionada per l'ESA.
Les missions Sentinel es basen en una constel·lació de dos satèl·lits per a donar compliment als requisits de cobertura i temps de revisita dels serveis Copernicus (prèviament denominats GMES).
- Els satèl·lits Sentinel-1A i Sentinel-1B, a una altitud nominal de 693 km, d'òrbita heliosíncrona i polar, estan destinats a l'observació de la terra i els oceans (cartografia i control de l'extensió del gel marí, vigilància del medi marí inclòs el vessament d'hidrocarburs, seguiment i detecció de vaixells per a la seguretat marítima, cartografia de boscos, etc.).
. El satèl·lit Sentinel-1A va ser llançat el 3 d'abril de 2014 i el Sentinel-1B va ser llançat el 25 d'abril de 2016. El setembre de 2015 l'ESA va encarregar la construcció de dos satèl·lits més, el Sentinel-1C i el Sentinel-1D, amb data prevista de llançament a partir de l'any 2021, per a reemplaçar els Sentinel-1A i 1B al final de la seva vida útil.
. Travessen l'equador a les 18:00 (node ascendent) i la resolució temporal de la constel·lació és entre 1 i 3 dies (per a Europa, el Canadà i la majoria de rutes de navegació marítima).
. Aquests satèl·lits suposen la continuïtat dels sistemes SAR de l'ERS-1 i l'ERS-2, l'Envisat i el RADARSAT.
- Els satèl·lits Sentinel-2, a una altitud nominal de 786 km, d'òrbita heliosíncrona i polar, també estan destinats a l'estudi de la terra i els oceans (cartografia de vegetació i del sòl, índex d'àrea foliar, contingut de clorofil·la i contingut hídric en les fulles, així com informació per als serveis d'emergència).
. El satèl·lit Sentinel-2A va ser llançat el 23 de juny de 2015 i el Sentinel-2B va ser llançat el 7 de març de 2017. El gener de 2016 l'ESA va encarregar la construcció de dos satèl·lits més, el Sentinel-2C i el Sentinel-2D, amb data prevista de llançament a partir de l'any 2021, per a reemplaçar els Sentinel-2A i 2B al final de la seva vida útil.
. Travessen l'equador a les 10:30 (node descendent) i la resolució temporal de la constel·lació serà de 5 dies a l'equador i entre 2 i 3 dies a latituds mitjanes. Aquests satèl·lits suposaran la continuïtat de les imatges multiespectrals de la sèrie de satèl·lits SPOT.
. Els satèl·lits Sentinel-2A i 2B han començat a provar amb èxit, com ja s'està fent operativament en els Sentinel-1A i Sentinel-1B, la transmissió de les dades immediatament posterior a la seva adquisició, via làser, a un satèl·lit geoestacionari i, del satèl·lit, al segment terra, sense necessitat d'esperar el pas del satèl·lit sobre una estació ubicada sota l'òrbita dels Sentinel. Amb aquesta tècnica de transmissió de dades, una imatge corresponent al segment de l'òrbita des d'Europa fins al nord de l'Àfrica pot estar disponible en només 6 minuts.
- Els satèl·lits Sentinel-3A i 3B, a una altitud nominal de 814 km, d'òrbita heliosíncrona i polar, també estan destinats a l'estudi de la terra i els oceans.
, El satèl·lit Sentinel-3A va ser llança el 16 de febrer de 2016, i està previst que el satèl·lit Sentinel-3B sigu llançat l'any 2018. El febrer de 2016 l'ESA va encarregar la construcció de dos satèl·lits més, el Sentinel-3C i el Sentinel-3D, amb data prevista de llançament a partir de l'any 2021, per a reemplaçar els Sentinel-3A i 3B al final de la seva vida útil.
. Travessen l'equador a les 10:00 (node descendent).
- Per a evitar buits entre l'Envisat (dades del sensor SCIAMACHY en particular) i el Sentinel-5, el 13 d'octubre de 2017 es va llançar el precursor Sentinel-5 (Sentinel-5P), a una altitud nominal de 824 km, d'òrbita heliosíncrona i polar.
. Travessa l'equador a les 13:30 (node ascendent).
- Els Sentinel-4 són en realitat una part de la càrrega útil dels satèl·lits Meteosat de tercera generació (MTG-S), d'òrbita geoestacionària, destinats a l'estudi de l'atmosfera (composició, qualitat de l'aire, ozó estratosfèric, radiació solar, etc.), amb data prevista de llançament els anys 2021 (Sentinel-4A) i 2031 (Sentinel-4B).
- El Sentinel-5 és en realitat una part de la càrrega útil de la sèrie de satèl·lits de sistema polar post-EPS d'òrbita heliosíncrona, a una altitud nominal de 817 km, destinat a l'estudi de l'atmosfera, amb data prevista de llançament l'any 2021.
. Travessarà l'equador a les 9:30 (node descendent).
- Està previst que el satèl·lit Sentinel-6A (també denominat Jason-CSA) sigui llançat l'any 2020, i el satèl·lit Sentinel-6B (també denominat Jason-CSB), l'any 2026.
Principals sensors: 2 C-SAR (Sentinel-1), MSI (Sentinel-2), OLCI (Sentinel-3), SLSTR (Sentinel-3), SRAL (Sentinel-3), MWR (Sentinel-3), UVN (Sentinel-4), TROPOMI (precursor Sentinel-5), UVNS (Sentinel-5).
Les missions Sentinel es basen en una constel·lació de dos satèl·lits per a donar compliment als requisits de cobertura i temps de revisita dels serveis Copernicus (prèviament denominats GMES).
- Els satèl·lits Sentinel-1A i Sentinel-1B, a una altitud nominal de 693 km, d'òrbita heliosíncrona i polar, estan destinats a l'observació de la terra i els oceans (cartografia i control de l'extensió del gel marí, vigilància del medi marí inclòs el vessament d'hidrocarburs, seguiment i detecció de vaixells per a la seguretat marítima, cartografia de boscos, etc.).
. El satèl·lit Sentinel-1A va ser llançat el 3 d'abril de 2014 i el Sentinel-1B va ser llançat el 25 d'abril de 2016. El setembre de 2015 l'ESA va encarregar la construcció de dos satèl·lits més, el Sentinel-1C i el Sentinel-1D, amb data prevista de llançament a partir de l'any 2021, per a reemplaçar els Sentinel-1A i 1B al final de la seva vida útil.
. Travessen l'equador a les 18:00 (node ascendent) i la resolució temporal de la constel·lació és entre 1 i 3 dies (per a Europa, el Canadà i la majoria de rutes de navegació marítima).
. Aquests satèl·lits suposen la continuïtat dels sistemes SAR de l'ERS-1 i l'ERS-2, l'Envisat i el RADARSAT.
- Els satèl·lits Sentinel-2, a una altitud nominal de 786 km, d'òrbita heliosíncrona i polar, també estan destinats a l'estudi de la terra i els oceans (cartografia de vegetació i del sòl, índex d'àrea foliar, contingut de clorofil·la i contingut hídric en les fulles, així com informació per als serveis d'emergència).
. El satèl·lit Sentinel-2A va ser llançat el 23 de juny de 2015 i el Sentinel-2B va ser llançat el 7 de març de 2017. El gener de 2016 l'ESA va encarregar la construcció de dos satèl·lits més, el Sentinel-2C i el Sentinel-2D, amb data prevista de llançament a partir de l'any 2021, per a reemplaçar els Sentinel-2A i 2B al final de la seva vida útil.
. Travessen l'equador a les 10:30 (node descendent) i la resolució temporal de la constel·lació serà de 5 dies a l'equador i entre 2 i 3 dies a latituds mitjanes. Aquests satèl·lits suposaran la continuïtat de les imatges multiespectrals de la sèrie de satèl·lits SPOT.
. Els satèl·lits Sentinel-2A i 2B han començat a provar amb èxit, com ja s'està fent operativament en els Sentinel-1A i Sentinel-1B, la transmissió de les dades immediatament posterior a la seva adquisició, via làser, a un satèl·lit geoestacionari i, del satèl·lit, al segment terra, sense necessitat d'esperar el pas del satèl·lit sobre una estació ubicada sota l'òrbita dels Sentinel. Amb aquesta tècnica de transmissió de dades, una imatge corresponent al segment de l'òrbita des d'Europa fins al nord de l'Àfrica pot estar disponible en només 6 minuts.
- Els satèl·lits Sentinel-3A i 3B, a una altitud nominal de 814 km, d'òrbita heliosíncrona i polar, també estan destinats a l'estudi de la terra i els oceans.
, El satèl·lit Sentinel-3A va ser llança el 16 de febrer de 2016, i està previst que el satèl·lit Sentinel-3B sigu llançat l'any 2018. El febrer de 2016 l'ESA va encarregar la construcció de dos satèl·lits més, el Sentinel-3C i el Sentinel-3D, amb data prevista de llançament a partir de l'any 2021, per a reemplaçar els Sentinel-3A i 3B al final de la seva vida útil.
. Travessen l'equador a les 10:00 (node descendent).
- Per a evitar buits entre l'Envisat (dades del sensor SCIAMACHY en particular) i el Sentinel-5, el 13 d'octubre de 2017 es va llançar el precursor Sentinel-5 (Sentinel-5P), a una altitud nominal de 824 km, d'òrbita heliosíncrona i polar.
. Travessa l'equador a les 13:30 (node ascendent).
- Els Sentinel-4 són en realitat una part de la càrrega útil dels satèl·lits Meteosat de tercera generació (MTG-S), d'òrbita geoestacionària, destinats a l'estudi de l'atmosfera (composició, qualitat de l'aire, ozó estratosfèric, radiació solar, etc.), amb data prevista de llançament els anys 2021 (Sentinel-4A) i 2031 (Sentinel-4B).
- El Sentinel-5 és en realitat una part de la càrrega útil de la sèrie de satèl·lits de sistema polar post-EPS d'òrbita heliosíncrona, a una altitud nominal de 817 km, destinat a l'estudi de l'atmosfera, amb data prevista de llançament l'any 2021.
. Travessarà l'equador a les 9:30 (node descendent).
- Està previst que el satèl·lit Sentinel-6A (també denominat Jason-CSA) sigui llançat l'any 2020, i el satèl·lit Sentinel-6B (també denominat Jason-CSB), l'any 2026.
Principals sensors: 2 C-SAR (Sentinel-1), MSI (Sentinel-2), OLCI (Sentinel-3), SLSTR (Sentinel-3), SRAL (Sentinel-3), MWR (Sentinel-3), UVN (Sentinel-4), TROPOMI (precursor Sentinel-5), UVNS (Sentinel-5).
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
sentit
sentit
Cartografia > Teoria de la comunicació i de la informació
- ca significació, n f
- ca sentit, n m sin. compl.
- ca significat, n m sin. compl.
- es significación
- fr signification
- it significato
- en meaning
- en sense
- de Bedeutung
Cartografia > Teoria de la comunicació i de la informació
Definición
Allò que vol dir o donar a entendre un signe cartogràfic, un mot, un codi o un missatge sencer.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
sentit
sentit
Cartografia > Astronomia, orientació i navegació
- ca sentit, n m
- es sentido
- fr sens
- it senso
- en direction
- de Richtung
Cartografia > Astronomia, orientació i navegació
Definición
Cadascuna de les dues maneres en què es pot recórrer una línia determinada.
Nota
-
1. Cal no confondre sentit amb direcció.
2. El substantiu sentit s'utilitza en expressions com ara circular en sentit contrari o girar en el sentit de les agulles del rellotge. -
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
senyal
senyal
Cartografia > Teledetecció
- ca senyal, n m
- es señal
- fr signal
- it segnale
- en signal
- de Zeichen
Cartografia > Teledetecció
Definición
Magnitud física, generalment elèctrica, variable amb el temps, que transmesa i detectada adequadament actua sobre algun tipus d'aparell o dispositiu com a portadora d'informació.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
senyal
senyal
Teledetecció > Sensors > Tecnologia i tipus
- ca senyal, n m
- es señal
- en signal
Teledetecció > Sensors > Tecnologia i tipus
Definición
Magnitud física variable, de natura molt diversa, que pot ésser transmesa, propagada i detectada adequadament, de manera que en pertorbar o modificar un estat d'equilibri constitueix un element portador d'informació.
En teledetecció els senyals són, en la major part de casos, ones electromagnètiques o ones sonores que són captades per sensors. Els sensors habitualment creen imatges a partir dels senyals, ja sigui directament o a través del seu processament.
Vegeu soroll.
En teledetecció els senyals són, en la major part de casos, ones electromagnètiques o ones sonores que són captades per sensors. Els sensors habitualment creen imatges a partir dels senyals, ja sigui directament o a través del seu processament.
Vegeu soroll.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
senyal de retorn
senyal de retorn
Fotogrametria
- ca senyal de retorn, n m
- ca eco, n m sin. compl.
- es eco
- es retorno
- es señal de retorno
- en echo
- en return
- en return signal
Fotogrametria
Definición
Part de l'energia transmesa per una antena de radar o un sensor làser que és reflectida per la superfície dels objectes per retrodifusió.
Nota
- Les propietats més importants del senyal de retorn són el temps de retorn, la longitud d'ona, la intensitat i la polarització. Un senyal de retorn intens produeix tons clars en la imatge, mentre que un senyal de retorn feble hi produeix tons foscos. En el sistema d'escaneig làser es poden rebre i diferenciar diversos senyals, procedents de superfícies complexes, amb diverses altures, tot i que habitualment s'utilitza l'últim senyal de retorn.
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
senyal equivalent al soroll
senyal equivalent al soroll
Teledetecció > Radiometria
- ca senyal equivalent al soroll, n m
- ca NEP, n m sin. compl.
- ca NES, n m sin. compl.
- es señal equivalente al ruido
- es NEP sin. compl.
- es NES sin. compl.
- en noise equivalent signal
- en NEP sin. compl.
- en NES sin. compl.
- en noise equivalent power sin. compl.
Teledetecció > Radiometria
Definición
Mesura de la resolució d'un detector donada pel nivell de senyal d'entrada que produeix una resposta igual al nivell de soroll, de manera que s'obté una relació senyal-soroll igual a 1.
En teledetecció s'utilitza la radiància equivalent al soroll, la reflectància equivalent al soroll i la temperatura equivalent al soroll.
NES i NEP són els acrònims de noise equivalent signal ('senyal equivalent al soroll') i de noise equivalent power ('potència equivalent al soroll'), respectivament.
En teledetecció s'utilitza la radiància equivalent al soroll, la reflectància equivalent al soroll i la temperatura equivalent al soroll.
NES i NEP són els acrònims de noise equivalent signal ('senyal equivalent al soroll') i de noise equivalent power ('potència equivalent al soroll'), respectivament.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
senyal fiducial
senyal fiducial
Cartografia > Topografia i fotogrametria
- ca marca fiducial, n f
- ca senyal fiducial, n m sin. compl.
- es marca fiducial
- fr repère de fond de chambre
- it riferimento delle linee fiduciali nei margini
- en fiducial mark
Cartografia > Topografia i fotogrametria
Definición
Cadascuna de les marques de referència que apareixen a les vores de les fotografies realitzades amb una càmera fotogramètrica.
Nota
- La intersecció de les línies resultants d'unir les marques fiducials oposades determina el punt principal de la fotografia.
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
